Opinió 11/11/2014

La regeneració es deia Monago

i
Sebastià Alzamora
2 min

Encara és recordat aquell magnífic poema satíric de Josep Maria de Sagarra sobre un conseller de la Generalitat republicana que no escatimava subvencions a benefici de certa actriu que, a canvi, realitzava feines extres per al polític. El poema començava així (i ja em perdonaran el llenguatge, però no és meu; és d’en Sagarra i per tant l’hem d’acceptar com a clàssic): “Per quinze mil de l’ala / que el treuen del compromís / es fa mamar la cigala / el conseller don Lluís”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No sé si el president extremeny Monago tindrà un Sagarra que canti, ni que sigui enfotent-se’n, les seves presumptes proeses sexuals en terres canàries. Em temo que no se’n deu haver preocupat, perquè al senyor Monago no se’l veu gaire preocupat pel vers. Ell és molt més procliu a la prosa, i a una prosa dura i de punta seca, martell de catalans privilegiats que viuen de la sopa boba que patrocina la comunitat que ell presideix.

Monago va presidir aquest cap de setmana, a Càceres, tota una convenció del PP centrada en “bones pràctiques i bon govern”. I bon profit, hi afegiríem. Hi va assistir la plana major del partit, amb el derrotat Mariano Rajoy al capdavant, per dir a cor que deploraven la corrupció i que els sembla molt malament el saqueig de diners públics, que és un fenomen que mai no ha succeït sota governs del PP. Es van aplaudir fortament ells amb ells i se’n van tornar cadascú cap a casa amb la convicció que aquí no ha passat res i que la resta del món que no vota el PP és una majoria silenciosa, però curta de gambals.

Durant les jornades, Monago va fer una revelació sensacional: “Demanaré la relació dels viatges que es posen en dubte i els pagaré fins al darrer cèntim”. Tot just el dia anterior, encès com una teia, va afirmar que els viatges privats se’ls pagava de la seva butxaca, i va amenaçar amb querelles contra qui suggerís el contrari. Com quedem, doncs, president Monago? ¿És vostè tan exemplar que està disposat a pagar dues vegades els mateixos bitllets d’avió? I parlem de trenta-dos bitllets en categoria business, a una mitjana de mil euros cadascun. Amb la noble finalitat que el president Monago, presumptament, s’alegrés els baixos. El repòs del guerrer, ja se sap.

Que el PP faci gesticulacions sobre la regeneració democràtica en una convenció presidida per Monago és com si Hannibal Lecter organitzés una trobada sobre veganisme. La descomposició del sistema polític espanyol dels últims quaranta anys consisteix precisament en aquesta mena de coses. Quants Monagos, quants Bigotes, quants Matas, quants Granados, quants Bárcenas, quants Cotinos es passegen encara alegrement pels despatxos del PP i de les administracions espanyoles? L’espectacle ha arribat al punt que la majoria de mitjans internacionals presenten Espanya com un pou sense fons de corrupció i lladronici públic. Mentrestant, hi ha un president que es diu Mariano i que té tantes aptituds per liderar un procés de regeneració democràtica com Manolo el del Bombo per guanyar el Nobel de literatura. A fer punyetes, home.

stats