Opinió 28/02/2015

L'alcaldessa, a la licoreria

i
Sebastià Alzamora
2 min

Mentre arreglava artesanalment el meu Ferrari, com fem d'habitud tots els fills de les famílies que no tenim ni un duro i que anem amb una mà al davant i l'altra al darrera, em va arribar per via radiofònica l'alegre al·locució de l'alcaldessa Rita Barberà en l'inici de les falles. Vaig escoltar tota aquella melopea inaudia sobre el caloret i el fred del verano, i no em va quedar cap dubte del que se m'estava posant al davant: una persona, en aquest cas una alcaldessa, en un estat greu d'embriaguesa. L'endemà, la protagonista es va intentar excusar amb el pretext que s'havia quedat "en blanc" i que s'havia preparat un discurs "massa encorsetat". Hauria estat molt millor que Rita Barberà hagués estat sincera i hagués admès que anava borratxa com una mula. És el que vàrem percebre tots, i em sembla massa clar que si a l'alcaldessa se li hagués practicat en aquell moment la prova d'alcoholèmia no n'hauria sortit indemne. No passaria si Rita Barberá no ocupés un càrrec tan destacat, amb responsabilitats tan altes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha hagut tot un corrent d'opinió aquests dies que sosté que, ja que l'alcaldessa s'anima a parlar el valencià, ni que sigui per obrir la festivitat de les falles, almenys que ho faci de manera correcta i que miri d'aquesta manera de donar exemple. Abundo en aquesta crítica, però jo aniria una mica més enllà per demanar que un representant de la ciutadania, sigui del partit que sigui, tingui almenys el punt d'honor de comparèixer sobri quan hagi de fer una al·locució en públic. Em sembla que és el mínim que podem demanar.

Rita Barberá és l'exemple prototípic del personatge que es pensa que ocuparà el seu càrrec pels segles dels segles, i que en conseqüència se'n fot del mort i qui el vetlla. Que tota una alcaldessa de València es presenti davant de les masses gata com una cuba i dient coses sense sentit, és un insult molt greu als ciutadans, que també són contribuents. És a dir, que paguen impostos. I no els paguen per haver de contemplar despropòsits d'aquest calibre.

Rita Barberá sosté que es va quedar "en blanc". D'altres més aviat diríem que es va posar blava, o morada. Es va pensar que assistia (o que presidia, més aviat) un acte menor, relacionat amb les tradicions ancestrals dels valencians als quals indignament govern, i s'hi va presentar en un estat deplorable. Total, no vindrà d'aquí, devia pensar. I ho va corroborar amb les seves declaracions de l'endemà al matí, segons les quals "no sabia què li havia passat". Doncs nosaltres sí que ho sabem, i és extremadament penós. Alliberem-nos d'una vegada de dirigents d'aquesta categoria, que ens fan quedar malament a tots. El caloret que proporciona l'alcohol pot fer molt de riure, però és massa eloqüent pel que fa a la qualitat democràtica d'un estat de dret. Hem hagut d'empassar-nos molts d'episodis de vergonya aliena, però aquest hauria de ser el darrer. A alguns els pot fer riure, però fins aquí podíem arribar. Alcaldessa Rita, vés sisplau a la licoreria i no ens molestis mai més.

stats