I AQUÍ
Opinió 26/07/2012

On serem el 25 de juliol del 2022

i
Carles Capdevila
1 min

El pessimista constata que el mateix dia que aprovem amb una unitat millorable el pacte fiscal, acabem de demanar el rescat a l'Estat que ens ha portat a la ruïna amb el dèficit fiscal. Recorda on érem i què ens crèiem fa vint anys i endevina el futur: mai havíem volgut tanta sobirania i mai en tindrem tan poca. L'optimista intueix que la conjunció de la crisi, la transició nacional de Mas, la feblesa d'Espanya a Europa i la presència al poder d'un PP recentralitzador creen un escenari duríssim. I hi veu l'oportunitat perfecta per resoldre en poc temps un conflicte de segles. El pessimista se'n riu quan sent dir a Mas en to solemne "Ara o mai", i recorda tots els cops que governs convergents s'han fet enrere tenint-ho més fàcil que ara, quan la conjuntura és la gran excusa per aparcar debats. L'optimista pensa que l'ara o mai no és una frase tòpica, és una realitat com un temple. El pessimista s'imagina una Espanya empobrida, fora de l'euro, endeutada, comprada a preu de saldo, on Catalunya malviu ofegada i humiliada. L'optimista veu morir els aires de grandesa de l'Espanya del cafè per a tothom , i creu que és el millor moment per a països amb capacitat de treball, talent, força de voluntat, projecte i líders amb coratge. D'aquí deu anys sabrem qui tenia raó. Perquè la tingui l'optimista hem de ser molts els que ens el creguem i treballem amb persistència per donar-l'hi.

stats