L' EDITORIAL
Opinió 06/02/2012

A la socialdemocràcia europea li toca seure al divan i aprendre la lliçó

2 min

L'esclat de la crisi financera, que després ha derivat en una crisi colossal del deute, va provar els perills, per no dir el fracàs, de la desregulació i de les polítiques neoliberals predominants els últims 30 anys, amb una economia cada cop més financera i menys productiva. Però l'esquerra europea, lluny del que es podria esperar en teoria davant d'aquesta constatació, no ha pogut o no ha sabut treure profit d'aquesta presa de consciència.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tres lustres enrere, el cor de l'Europa comunitària estava dominat per la socialdemocràcia. Ara la seva presència al poder és testimonial. Dinamarca ha anat a la contra, amb el triomf de Helle Thorning-Schmidt. Tanmateix, l'única perspectiva de capgirament significatiu que els socialistes tenen a Europa és França, un pes pesant a la UE que està fent tàndem amb Alemanya, encara que de segon, al capdavant de la nau d'un euro amenaçat. Per això l'esquerra europea es mira amb atenció les 60 propostes de François Hollande.

És cert que els socialistes han estat desallotjats del poder per les urnes, d'entrada, perquè la crisi i la gestió de la crisi han castigat els que governaven. Ha passat a Portugal, a Espanya i a Grècia, en aquest últim i especialment greu cas a cop de tecnocràcia. Però l'esquerra no es pot conformar amb aquest pretext. Ha d'assumir que va comprar durant anys les receptes bàsiques de la dreta, suma d'austeritat, baixades d'impostos, desregulació i menys costos laborals. La dificultat per construir un discurs alternatiu al tradicional de la dreta va ser tolerada pels seus electors en temps de bonança. En crisi, els resulta letal a les urnes. Per això és hora de debatre a fons idees. Perquè en el nou context de la globalització tampoc no valen les velles receptes rígides del passat. Les solucions d'àmbit estatal tampoc no serveixen. I pel que fa a la despesa pública, necessària, s'ha de gastar allà on cal, en apostes de futur. I ja no es pot ajornar un problema anomenat falta de competitivitat.

stats