Referèndum il·legal?
El camí de Catalunya cap a l'estat propi passa per la convocatòria i celebració d'un referèndum per mitjà del qual la ciutadania d'aquest país decideixi, lliurement, si vol ser un estat independent dins d'Europa o no.
Els que estigmatitzen aquesta proposta estrictament democràtica (donar veu a la ciutadania) addueixen que el referèndum és inconstitucional i que els que el promouen són uns irresponsables que mai no veuran acomplert el que demanen; afirmen que la independència també és inconstitucional i que Catalunya mai no serà independent.
Unes afirmacions que es capgiren amb dos arguments de principis. Un, de dret natural: ha de prevaler la democràcia i també la realitat preexistent de Catalunya per sobre de la Constitució. L'altre, de dret positiu: la llei és un instrument al servei de la política i de la societat, que perd tot el sentit, i tota l'autoritat, quan deixa de ser útil.
El primer argument ha estat a bastament al·legat les últimes setmanes. És evident que la Constitució no pot servir per negar el dret a decidir dels catalans i que en un entorn democràtic impedir el recurs a les urnes no té cap legitimació. D'altra banda, en la Constitució no hi ha cap relació de matèries sobre les quals la ciutadania no pot ser consultada. I si hi fos, la democràcia i també Catalunya estan per davant de les lleis. No cal insistir-hi, perquè el principi últim i més fonamental de la Constitució és el de la democràcia. El president Mas ho ha dit ben clarament: la Constitució no pot ser un mur per a les aspiracions de Catalunya.
M'interessa aprofundir en el segon argument. ¿És inconstitucional un referèndum convocat perquè els catalans expressin el seu parer sobre el futur de Catalunya? Els que n'afirmen la inconstitucionalitat es fonamenten en els articles 1 i 2 de la Constitució, que estableixen que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i, per tant, s'hi ha de convocar tots els espanyols, i que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola i, per tant, cal convocar el referèndum pel procediment complicat i dissuasori previst per l'article 168 per la modificació constitucional.
Cal anar a pams. Els referèndums es regulen a la llei 2/1980, del 18 de gener, que estableix que convocar-los és competència de l'Estat i en regula les modalitats. Aquesta llei preveu constantment que el referèndum es plantegi sobre qüestions que només afectin una província o més. Que la sobirania recaigui en el poble no vol dir en cap cas que per a cada decisió calgui convocar el conjunt de l'Estat, com queda clar en els referèndums sobre els estatuts d'autonomia. La llei del 1980 preveu tres tipus de referèndums qualificats: els de l'article 92 de la Constitució, que sotmeten a referèndum decisions polítiques de transcendència especial, els dels articles 167 i 168 de la Constitució, que fan referència a les modificacions constitucionals, i els relatius als estatuts d'autonomia. Si per part del govern espanyol hi ha la decisió política de permetre un referèndum per preguntar als catalans si es volen constituir en un estat independent, no veig que la Constitució ni la llei en siguin un impediment. Aquesta convocatòria versa sobre una decisió política de transcendència especial, però queda clar que el referèndum, per ell mateix, i la pregunta que s'hi faria, no comporta una modificació de la Constitució. Un resultat contrari a la independència deixaria les coses com estan i no caldria fer cap modificació constitucional. Només un resultat favorable duria canvis en l'estructura de l'Estat i no queda del tot clar que fossin canvis de la Constitució. Serien canvis d'una altra naturalesa. D'una banda, podem admetre que modificar l'estructura territorial i de població de l'Estat es pot configurar com a modificació constitucional, però, de l'altra, no es pot negar que si Catalunya surt d'Espanya la Constitució pot continuar vigent a la resta de l'estat espanyol sense modificar-ne ni una sola coma, perquè la Constitució ni tan sols esmenta Catalunya. Només a partir d'un resultat favorable a la independència s'hauria d'entrar, doncs, a discutir d'una manera dialogada una solució política.
No estem, doncs, davant d'una qüestió jurídica, sinó política. D'acord amb l'article 92 de la Constitució i 6 de la llei 2/1980, si hi ha voluntat política d'autoritzar la celebració d'un referèndum a Catalunya n'hi ha prou que el president del govern espanyol, a instància del govern de la Generalitat, demani autorització al Congrés de Diputats, que l'ha de concedir per majoria absoluta perquè la pregunta a fer, d'entrada, no modifica la Constitució.
Per tant, demanar un referèndum perquè els catalans decideixin sobre si volen comptar amb un estat propi o no és constitucional, legal i democràtic. Autoritzar el referèndum, també. Negar l'autorització potser és legal, però és antidemocràtic i seria una mostra més del menysteniment de les estructures de l'estat espanyol cap a Catalunya.
