La realitat sempre és molt més ràpida que qualsevol articulista d'opinió, i és per això que ahir, mentre encara s'acabava d'imprimir l'ARA (amb aquesta columna prosistema donant gairebé per segur que la Casa Blanca publicaria les fotografies del cadàver de Bin Laden), el president Obama feia saber al món que no es divulgarien aitals imatges. Va basar la seva decisió en motius de seguretat -perquè no incitessin a la violència i per no convertir-les en trofeu de guerra- i en el caràcter "atroç" de les fotos, atès que al cap i a la fi estaríem parlant de veure un home mort a trets, un d'ells -com a mínim- al cap. Paciència, doncs: la Internacional Morbosa, composta pels milions de persones que frisaven per veure imatges esgarrifoses, s'hauran de conformar amb la propera conferència de premsa de Mourinho.
O no. Perquè, si d'una banda, la Casa Blanca mostrava tants escrúpols pel que feia al cos del seu arxienemic, de l'altra no posava cap mena de trava a l'agència Reuters perquè posés en circulació les fotos de tres guardaespatlles de Bin Laden morts. Carn per a les feres. Ignoro com d'atroces deuen ser les imatges prohibides de les despulles del líder d'Al-Qaida, però les que vam poder veure ahir, reproduïdes a tot arreu, no semblaven precisament el recordatori d'un bateig. Es tractava de primers plans de tres homes morts com tres escarabats esclafats, amb el dolor i l'espant gravats a les ganyotes del rostre, els caps surant en un bassiot de sang. Però figura que deu ser menys horrible veure aquests tres guardaespatlles fulminats que contemplar l'home per qui treballaven en la mateixa situació.
Si és que es tractava de guardaespatlles de Bin Laden, esclar. Tal com s'ha explicat tot el que té a veure amb l'episodi de l'assalt a la casa del megaterrorista, també podien haver estat uns amics que hi havien anat a jugar una partida de dòmino. Vull dir que no és que no ens creguem el que ens diuen que hem de creure, perquè altra feina tenim que posar-nos a buscar tres peus al gat, però ens ajudarien una mica si el relat fos una mica menys vacil·lant i no canviés cada dia. Que si Bin Laden anava desarmat però va fer servir la seva dona d'escut humà. Que si amb ell hi havia dues esposes o una de sola. Que si una filla de Bin Laden de dotze anys ha fet unes declaracions explicant que el van liquidar en presència d'ella. Que si la filla no existeix. Que sí que existeix, però no fa declaracions. I sobretot: que el domicili d'Abbottabad era una mena de fortalesa valorada en un milió de dòlars, mentre que els interiors -començant pels sòcols de gres- són d'un proletari que flipes. Clar que això tampoc no sorprèn, venint d'un paio avesat a viure a les coves del desert, alimentat de dàtils i sargantanes.
En fi, que instem qui correspongui a presentar-nos amb urgència una versió oficial clara i unívoca, que puguem explicar d'aquí a molts anys als nostres néts. Una mica més de professionalitat, que no costa res, home.
