Pedro Sánchez, alternativa, canvi, regeneració i bla, bla, bla, ha dit que sí, que això del Castor hem de pagar-ho vostè i jo amb alegria. Esclar, què ha de dir, pobre? En un país on els partits i els grans mitjans de comunicació estan en mans dels bancs i de les empreses de la llotja del Bernabéu, tothom pensa el que ha de pensar. Només faltaria. Bé, i amb un petit problema afegit, que el partit del senyor Sánchez tenia un munt de gent utilitzant les simpàtiques targetes de Caja Madrid que ens escandalitzen més que el mateix forat de 23.500 milions que també pagarem vostè i jo. Caja Madrid, d’on el senyor Sánchez va ser conseller, per cert. Que bonic que és tot, no troba? Però ja no ve d’aquí. Paguem el Castor, Caja Madrid o Caixa Catalunya (i el que calgui), com fa 15 anys que paguem 4.484 milions d’ajut a la mineria, un negoci ruïnós mantingut artificialment perquè ningú té nassos d’afrontar el problema. El 57,6% del nostre rebut de la llum (uns 10.500 milions) són subvencions i la mineria és un 3% del total. I ho paguem vostè i jo. També. Però no pateixi, que el gran líder sindical miner, l’home que posava i treia presidents a Astúries, José Ángel Fernández Villa, només va fer aparèixer 1,4 milions d’euros aprofitant l’amnistia fiscal. D’on van sortir? La Sindicatura de Comptes d’Astúries ho busca, juntament amb 125,4 milions d’ajuts a la mineria del carbó desapareguts. Com busquen 4.000 milions d’ajuts als aturats andalusos. Ara bé, no pateixi, ningú farà guàrdia a la porta de casa de cap dels implicats perquè ells formen part del sistema, no com altres que van canviar de bàndol.
