Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

El pastor singular

Glosa de Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (27-XII-1915), encapçalada amb l’epígraf “Rationale obsequium”. Quadre: El petit marí (1922), de Ramon de Capmany.

Hi havia un pastor entre els pastors que no era com els altres pastors. Havia aquest seguit, en anys de joventut, la professió marinera. Duia, foradant una de les seves orelles, un cèrcol d’argent. Li era usual parlar el dialecte siríac; mes sovint esmaltava les seves dites algun mot sonor de síl·labes nombroses i emfàtiques. Ell es pretenia nadiu de Grècia i emmenat un dia per uns pirates als mercats d’esclaus d’Orient. Fugitiu, un cabrer l’havia emparat i fins les vores del desert se l’emportava... Mes era costum, en les parleries nocturnes dels pastors vora les fogaines, prestar poc crèdit a les històries del pastor singular. Grec o no, ell tenia costum de mentir con un fill de la mateixa Atenes. En tota cosa gustava de fer la seva part a la fantasia. Mes la seva no com la dels seus companys era ocupada de profecies i vaticinis; però de records i fabuloses reminiscències d’una edat d’or, fosa en el passat. S’esdevingué, doncs, que la nit de Nadal arribada, l’àngel va baixar a fer als pastors el joiós anunci. I els bons pastors el cregueren, i se n’anaren tot d’una corrents per camins nocturns amb clams i cançons. I el mal Rabadà no el creia, i restava vora del foc raquític, àvid de la calenta escudella entre les mans. El pastor singular feia així mateix com els bons pastors. Mes no amb precipitada exaltació i crits de follia anava seguint el camí de l’estrella, sinó amb un pas ple de mesura. Cosa que no l’hi va fer arribar més tard. I arribats que foren tots a la ciutat, els que havien marxat a la nit la traspassaven per tal d’arribar tot seguit al portal lluminós, on el Salvador era nat. Llavors el pastor singular es separà d’ells. Els va dir que allà mateix, al porxo d’algun palau o per les vores d’alguna cisterna, pensava d’esperar l’aurora. “Com? -el reptaven els companys-. No has cregut potser la paraula de l’àngel? Ets orb al designi de l’estrella? Refusaràs l’homenatge a ton Senyor?” “He cregut la paraula de l’àngel -ell tot dolçament va respondre-. He vist el designi de l’estrella. Retré homenatge a mon Senyor... Aniré a agenollar-me al portal on Ell és nascut. Aniré a retre homenatge a mon Senyor. Hi aniré, emperò, DE DIA”.

Més continguts de