El peix i el marisc ecològics, els grans desconeguts

BarcelonaQuina diferència hi ha entre un lluç salvatge, un de piscifactoria industrial i un d’aqüicultura ecològica? La majoria de nosaltres no sabríem respondre ben bé què. I és que el peix, igual que el marisc i les algues, és el gran desconegut dins del mercat de productes ecològics. Es tracta, però, d’un sector emergent que comença a obrir-se camí. Per això, la fira BioCultura, que des de fa més de 20 anys advoca pel consum responsable i ha fet molta feina per generalitzar i normalitzar la fruita, la verdura o la carn ecològiques, s’ha proposat donar-li impuls en aquesta 21a edició, que es va acabar ahir. “Regular el consum de peix basat en una pesca sostenible és important, no només per consumir un peix saludable sinó també per ajudar a revitalitzar l’economia local, els petits pescadors artesanals i les confraries dels pobles de les nostres costes, que s’estan perdent per la pesca industrial”, assegura la directora, Ángeles Parra.

Per a les persones convençudes que modificant hàbits individuals podem contribuir a un canvi global, una bona assessora a l’hora de comprar pot ser la guia de consum responsable de peix i marisc Sin mala espina, que es va presentar a BioCultura divendres. L’autora, Lydia Chaparro, ecòloga marina i responsable de pesca d’Ecologistes en Acció, desgrana les confusions i fraus que es cometen amb les 71 espècies que més consumim, i ofereix recomanacions per triar millor, amb l’objectiu de revertir l’impacte ambiental i social de l’actual model de producció i gestió pesquera.

Segons les últimes dades de la Comissió Europea, el 39% de les espècies examinades a l’oceà Atlàntic estan sobreexplotades, davant del 95% del mar Mediterrani.

Encara que molt sovint s’incompleixi, hi ha una informació mínima obligatòria que ha de figurar a l’etiqueta dels productes, tot i que canviarà una mica a partir del desembre, quan entri en vigor la nova normativa. Entre altres coses hi ha de constar el nom comercial i el científic de l’espècie, la zona de captura o cria, el mètode de producció -és a dir, pesca extractiva, peix d’aigua dolça, aqüicultura o marisqueig-, el preu per quilo i el sistema de presentació -per exemple eviscerat, filetejat o descongelat-. En aquest últim cas es cometen moltes irregularitats, alerta Lydia Chaparro, que denuncia que “hi ha productes que es venen com a frescos i han estat descongelats”. Si alguna d’aquestes dades no hi consta, “hem de preguntar, preguntar i preguntar, ja que tenim tot el dret de tenir-les”, diu.

A través de Sin mala espina, Ecologistes en Acció aconsella comprar només els productes etiquetats correctament. Alhora, ens orienta per destriar el gra de la palla. D’acord amb l’ONG, un consum responsable passa per anar a peixateries i comerços tradicionals. Prioritzar les peces que vénen de pesquers locals que utilitzen arts selectives. Optar per productes de temporada. Diversificar al màxim les espècies. I, per acabar, reduir-ne el consum. Perquè, atenció, a l’Estat mengem més de 40 quilos de peix i marisc per persona a l’any, el doble de la mitjana europea. És el tercer país importador al món, amb el greuge que comporta el fet que gran part del producte procedeix de molt lluny i s’ha capturat mitjançant tècniques pesqueres destructives.

Gat per llebre

Més d’un cop segur que ens han donat gat per llebre i no ens n’hem adonat. El frau en el comerç de peix, sobretot en el món dels filets, congelats i transformats, és més habitual del que ens pensem. El llenguado és una de les espècies amb més confusions. En realitat pot venir de l’Àfrica i, quan es ven a filets, a vegades se substitueix per altres espècies com el rèmol o l’halibut. Quant al bacallà, en alguns casos es pot substituir per diverses espècies de bacallà d’importació, del Pacífic o d’Alaska, de menys valor comercial o sabor. En el lluç hi ha encara més irregularitats en l’etiquetatge. Aquest peix engloba una gran varietat de productes que poden ser espècies de diferents orígens. Una investigació de les universitats d’Oviedo i Aristòtil de Tessalònica, publicada el 2011, va concloure que la procedència del lluç és falsa en gairebé un 40% dels casos. I nosaltres, en canvi, en paguem el preu europeu, que duplica el seu valor real.

Entre els 700 expositors que van estar presents al BioCultura, que representen des del sector de l’agricultura i l’alimentació biològica, la cosmètica, la roba, el calçat i complements, fins al de la bioconstrucció i les energies renovables, hi ha una petita mostra d’empreses que treballen amb productes del mar. Encara és petita, però les previsions apunten que creixerà de valent en les pròximes edicions.

El mercat del peix bio es desperta

Pere Bufí és el propietari i gerent d’Ecoviand de Brugaroles, una empresa familiar de les Franqueses del Vallès pionera a l’Estat en la distribució de carn i peix ecològic que ven a particulars, cooperatives de consumidors i a una seixantena de botigues ecològiques de tot Catalunya. Fa 12 anys va començar a portar salmó fumat ecològic d’Irlanda. Des d’aleshores ha anat ampliant l’oferta de productes. L’any passat va presentar el llobarro i l’orada, fresc i en conserva, criats en una granja marina ecològica de Mallorca i engreixats a Cabo de Gata, i aquest any porta la truita de riu fumada a filets, la truita de riu cuita al vapor i l’arengada salvatge de pesca sostenible produïda artesanalment, procedent del mar Adriàtic. També comercialitzen musclos precuits del mar Atlàntic d’Irlanda, el més net del món, i bacallà de pesca sostenible d’Islàndia.

Actualment, les piscifactories ecològiques instal·lades a l’estat espanyol es poden comptar amb els dits d’una mà. D’aquí que, ara per ara, el gruix del peix ecològic que trobem s’importi bàsicament d’altres països europeus. “La diferència entre un peix de piscifactoria industrial i un d’ecològica és abismal, més que la que hi ha entre la carn convencional i ecològica”, afirma Bufí, que afegeix que falta legislació sobre qüestions tan importants com els antibiòtics i les hormones que s’administren als peixos de manera preventiva i per accelerar el creixement sense tenir un període de carència abans de destinar-los al consum. En l’aqüicultura ecològica als animals no se’ls medica, s’alimenten de peix i cereals no transgènics i disposen d’un espai mínim entre ells. A més, l’aigua no està contaminada.