Colpidor El gran silenci de TV3, el documental que exposa amb contundència el punt de vista dels bombers que van actuar en el devastador incendi d’Horta de Sant Joan d’ara fa cinc anys. Carles Caparrós i Josep M. Flores, director i guionista, afrontaven un repte complicadíssim: explicar què va passar en una tragèdia sobre la qual es va especular molt. En comptes de caure en la inèrcia de fer un reportatge que volgués donar veu a implicats, experts, veïns, bombers, polítics i saberuts sense que al final quedés un punt de vista definit, han optat per deixar que els que ho van viure de més a prop, els únics que van patir-ho en primera persona, s’expliquessin. L’encert és doble perquè no només serveix per aclarir uns fets sinó que, a més, exposa a l’espectador de manera molt realista quina és la feina dels bombers en un incendi. El gran silenci és una lliçó de coneixements d’experts i d’homes generosos a tots els tertulians i savis que van fotre cullerada en les teories de la tragèdia sense tenir ni idea del pa que s’hi dóna enmig de les flames. En aquest sentit, el documental ha tancat boques. Els dels GRAF, els que van posar en risc la vida, transmeten una gran veritat a l’hora d’oferir el seu punt de vista. Les seves pròpies fotografies i gravacions d’aquell 21 de juliol els carreguen de raons. Esgarrifoses les imatges enregistrades mentre es tapaven amb els fireshelters que permetien a l’espectador identificar-se amb les sensacions dels bombers. L’enregistrament de la ràdio amb la pregunta “Lleida, m’escoltes?” i el silenci sobre les imatges del paisatge devastat era desolador. I tot el relat construït sense afegir-hi ni gota de dramatisme televisiu ni collar més fort els cargols de la catàstrofe. Res més dramàtic que la realitat més eixuta. Prescindir d’una veu en off que fes de fil conductor permetia remarcar el protagonisme dels bombers i incrementar la potència del missatge. Tot i que en alguns passatges les explicacions especialitzades dels GRAF superaven la capacitat d’assimilació de conceptes dels espectadors, el missatge es va entendre ràpidament i sense equívocs. Pel que fa al guió, és curiós per exemple com desapareix del relat la figura del Delta Zero, el responsable de bombers que va arribar a estar imputat (i després absolt). L’han esborrat de la història i no se’l cita. La seva absència té també una lectura entre línies. Un treball d’investigació periodística i de síntesi d’una tragèdia excel·lent i honest perquè apaga l’incendi mediàtic, polític i judicial que va cremar massa temps.
