El petroli s'instal·la en preus per sota dels 70 dòlars, en mínims des del 2009

BarcelonaEl preu del petroli ha marcat aquest dilluns els mínims dels últims cinc anys en obrir al mercat de Londres per sota dels 70 dòlars el barril de Brent. Des de l'any 2009 que no es registraven uns preus tan baixos en la cotització del Brent, el petroli de referència a Europa.

Aquesta cotització mínima del preu del petroli es produeix només quatre dies després que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) decidís mantenir la producció de cru en 30.000 barrils diaris. De fet, des de la reunió de l'OPEP dijous passat el preu ha caigut un 8% i sembla que la senda baixista continua instal·lada en els mercats.

L'era del petroli barat sembla que es consolida en una guerra entre productors i amb nous actors que canvia el paradigma del mercat. L'extracció per part dels Estats Units de les reserves de gas i petroli no convencional ha canviat les regles de mercat. De fet, l'any 2016 els Estats Units passaran de ser importadors a ser exportadors.

La situació la resumeix el director corporatiu de Relacions Institucionals de Repsol, Arturo Gonzalo. Ho deia aquest cap de setmana a S'Agaró: el món està entrant en una "zona de confort energètic" gràcies a la producció de petroli no convencional per part dels Estats Units, la qual cosa fa que la producció "per primer cop superi la demanda global".

Una explicació del preu relativament barat del petroli, on no només hi juga un paper l'augment de les reserves per la nova producció nord-americana. També hi és important la decisió de l'OPEP de mantenir la producció en 30.000 barrils diaris per la falta d'acord entre els integrants del càrtel. Fins ara l'OPEP havia jugat amb els preus del petroli augmentant o disminuint la producció en funció dels seus interessos. Però ara no tots els membres del club tenen les mateixes necessitats.

Geopolítica

A l'última reunió ja es van evidenciar aquestes diferències, tot i que es va acabar imposant la posició d'Aràbia Saudita, primer productor mundial, que no té problemes interns per aguantar amb un preu baix. Però altres membres del club, com Veneçuela o el Brasil, els interessa molt més augmentar els preus perquè necessiten les divises que aporta l'or negre per quadrar els seus pressupostos i mantenir les polítiques de subsidis.

Els experts no tenen clar a qui beneficia el preu barat. Els Estats Units, gràcies a l'abaratiment energètic, està aconseguint fer la seva indústria més competitiva. I de retruc posa en perill l'economia de Rússia, que és productor, que amb preus baixos té més difícil quadrar els comptes públics i frena l'economia del país presidit per Vladímir Putin. També altres enemics dels nord-americans, com la Veneçuela de Maduro, poden veure's en problemes. Però hi ha qui en fa una lectura contrària i pensa que el preu baix el que vol es obligar els nord-americans a abandonar l'extracció de petroli no convencional, ja que per sota dels 80 dòlars el barril pot deixar de ser rendible l'extracció del 'shale oil'.

Però un preu baix no deixa de tenir conseqüències econòmiques i mediambientals. Ho va advertir el catedràtic de Recursos Energètics de la UB, Mariano Marzo. "El canvi climàtic serà un 'driver' important en l'economia", deia aquest professor, que va indicar que "la lluita contra el canvi climàtic comportarà canvis en la base de la nostra economia". De fet, diu Marzo, si realment es vol impedir l'escalfament global i reduir les emissions de CO2, potser no falten combustibles fòssils, sinó que en sobren. Això fa que es produeixi un denominat moviment de desinversió en empreses extractores. Un moviment liderat pels fons de la família Rockefeller, però que pot arribar a una retirada de fins a cinc bilions de dòlars.

Però la implicació en la lluita contra el canvi climàtic també comporta conseqüències directes per a l'economia. "És un problema de competitivitat industrial", indica Marzo, que va presentar les dades d'un estudi que demostren com el mix energètic afecta directament la competitivitat de la indústria d'un país. El preu del megawatt de gas per a la indústria als Estats Units està per sota de la meitat del que costa a Alemanya, i una cosa similar passa amb el preu del megawatt elèctric per a la indústria. Però també té conseqüències socials, perquè mentre que la pobresa energètica als Estats Units ha augmentat un 10%, a Europa ho ha fet un 40%.

Per això aquest catedràtic creu que en el tema energètic cal trobar "una tercera via", que passaria per una millora de l'eficiència energètica, un protagonisme més gran de les renovables més madures i competitives i més ús del gas en lloc del petroli, ja que és menys contaminant. Però en qualsevol cas, diu, és importantíssim arribar a un acord internacional sobre el canvi climàtic ben dissenyat.

Estalvi per impulsar el creixement

Per la seva banda, el govern de l'Estat fia al preu baix del petroli una part de les expectatives de creixement de l'economia per a l'any que ve. Ho va explicar el ministre d'Economia, Luis de Guindos. L'Estat es gasta uns 60.000 milions d'euros a pagar la factura energètica per causa de la gran dependència que té dels mercats exteriors. Però la caiguda del preu del Brent comportarà un estalvi important que pot ajudar a impulsar el creixement. El preu del petroli –raona el ministre Luis de Guindos– ha caigut un 30% en dòlars, però com que l'euro també s'ha depreciat en relació amb la divisa nord-americana, la caiguda del preu real de la factura és del 20%. Tot i això, l'estalvi pot ser de 10.000 a 12.000 milions d'euros, la qual cosa equival a l'1% del producte interior brut (PIB).

Això, juntament amb altres dades macroeconòmiques com les exportacions i "alguna sorpresa positiva" que pot donar l'any que ve Europa, segons el ministre, pot fer que el creixement de l'economia de l'Estat s'aproximi més al 2 que a l'1%.