Un 9-N plural i decisiu, un procés unitari

Atres setmanes de la cita, el desconcert inicial per la ruptura de la unitat d’acció entre els partits favorables al dret a decidir ha donat pas a una nova mobilització cívica amb exigències. Durant la concentració festiva d’ahir, la plataforma Ara és l’hora, que agrupa l’ANC i Òmnium, va reforçar la consulta del president Artur Mas afegint-hi entusiasme i optimisme, però incorporant-hi, alhora, condicions per fer-la més plural i decisiva, amb un missatge de retorn a la unitat i amb una nítida petició de convocatòria d’eleccions plebiscitàries en un període de tres mesos. En realitat, és una exigència que enllaça amb el que el mateix Mas ja va anunciar en convocar el nou 9-N, quan va dir que el lligava a la necessitat d’unes plebiscitàries com a següent pas imprescindible. Ja fa dies que tothom dóna les plebiscitàries per descomptades, i el calendari final el dictarà el president. Allà on ara mateix hi ha la fricció és en el com. I aquí la societat civil independentista ahir no hi va voler entrar: no es va parlar ni de llistes ni de declaració unilateral de la independència.

Mas i el líder de l’oposició, Oriol Junqueras, però també els màxims responsables d’Iniciativa, Unió i la CUP, tenen ara la responsabilitat de traduir en acords el clam ciutadà per l’exercici real del dret a decidir, que és el que uneix una àmplia majoria de la societat catalana. I també, esclar, per la unitat d’acció política, que és el que reclamen l’ANC i Òmnium. Sí, com dèiem ahir: ara és l’hora de la política. I a l’espera d’aquesta resposta de Mas i la resta de líders, el que és segur és que cada nou pas és més decisiu, i que ho ha de ser sobretot per sumar indecisos, per deixar clar a tothom, portes endins i de cara al món, que allò que hi ha en joc és la voluntat democràtica d’un poble que vol construir un país millor, un país on càpiguen totes les sensibiltats, integrador, europeu, atractiu, cohesionat i plural. En això tampoc no es pot abaixar la guàrdia. Cal conduir i empènyer el procés, és imprescindible que els catalans puguem votar per decidir el nostre futur, però és igualment cabdal com ho fem: seduint amb raons, sumant. Per això el 9-N no ha de ser només dels convençuts, sinó d’una majoria àmplia i transversal.