La pobresa és el tema

La pobresa és el Tema el Dia d’avui a l’ARA i és un tema al qual, com a diari, hem dedicat i seguirem dedicant esforços. En realitat, l’altre tema mediàtic que tant ens ocupa, el procés cap a l’estat propi, hi té una estreta relació. El gir polític que aquests últims anys ha fet la societat catalana de l’autonomisme a l’independentisme té a veure, també, amb la desesperació de constatar com s’ha aprimat l’estat del benestar i com no tenim les eines institucionals per apuntalar-lo. Hi ha la consciència que si seguim com ara no ens en sortirem. És a dir, que moltes persones i famílies no aconseguiran sortir de la pobresa, cada cop més enquistada, més cronificada. De la mà de Càritas, una institució que ara celebra el seu 70è aniversari, avui donem xifres i posem cares a un problema que és universal i és també local. Un problema que necessita tant respostes immediates -sovint per desgràcia inspirades en els vells models de la caritat- com canvis estructurals en el sistema econòmic. Cal avançar cap a un nou model però no podem deixar d’atendre les persones que ara pateixen. I no ens podem quedar de braços plegats davant les mancances de l’actuació pública. La implicació ciutadana és cabdal, i ho seguirà sent sempre.

En resposta a la frivolitat del president espanyol, Mariano Rajoy, que va afirmar que ja havíem sortit de la crisi -una asseveració que ell mateix es va veure obligat a matisar-, avui hem titulat aquest diari “Els que no han sortit de la crisi”, que són molts, massa. Ja en èpoques de bonança teníem uns índexs de pobresa injustificables. Des d’aleshores s’ha empitjorat. A Catalunya entre el 2008 i el 2011 la població en risc de pobresa o exclusió social va passar del 16,5% al 23,3%. I les dades segueixen empitjorant. Govern i societat civil han sigut capaços d’acordar un Pacte per la Pobresa. Les bones intencions hi són. També ahir el Parlament, desafiant el Tribunal Constitucional, va tornar a prohibir que es tallin els serveis energètics bàsics a les famílies amb problemes. Són accions necessàries i valentes, però no n’hi ha prou. Pensant en els que pateixen, pensant sobretot en la pobresa infantil i pensant en el futur de tots, no podem escatimar esforços. Cal fer més.