José Antonio Pérez Tapias: “Els segles d’història no garanteixen que l’estat espanyol perduri 20 anys més”

MadridEs va afiliar al PSOE l’any 1993, en un moment difícil per al partit. Ara, altre cop en temps convulsos, ha fet el pas per intentar ser-ne el secretari general. José Antonio Pérez Tapias, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, és l’aspirant més gran dels tres -59 anys- i el que se situa més a l’esquerra. Ha reflexionat i escrit sobre el model d’estat en llibres com Invitación al federalismo. España y las razones para un Estado plurinacional.

On vol portar el PSOE vostè?

Jo vull que el Partit Socialista sigui on ha de ser, i el seu lloc és a l’esquerra. Per tant, aposto per aquesta reubicació. Això cal fer-ho a través de canvis en l’organització, d’una democratització molt més efectiva i d’una reconstrucció del projecte socialista perquè sigui més nítid. S’ha de percebre no tan sols com a alternativa de govern sinó també com a alternativa a les polítiques neoliberals de la dreta.

¿En què notaran els militants el canvi entre Alfredo Pérez Rubalcaba i vostè, si diumenge surt elegit?

Entre altres coses, tinc el compromís personal que el secretari general, si fos el cas, no es presentaria a les primàries per a la presidència del govern. D’aquesta manera estaria induint a una nova pràctica per garantir que les primàries es facin en condicions de claredat, transparència i imparcialitat. En l’àmbit econòmic faria propostes per avançar cap a una banca pública, generar una fiscalitat més justa amb un pacte de rendes i prendre’s més seriosament les exigències ecològiques per a un desenvolupament sostenible. També cal avançar cap a certes reformes constitucionals, com tot el que és relatiu a una reforma federal.

Està trencat el pacte del 1978?

No, seria una afirmació massa rotunda. El pacte es manté però l’organització territorial de l’estat de les autonomies mostra esgotament. Les qüestions de la pluralitat nacional han de quedar més ben tractades en el pacte constitucional renovat que proposo.

Com s’ho farà sense el PP?

No és un problema menor. Ara bé, que el procés sigui complex i amb serioses dificultats no impedeix que es comencin a moure certs plantejaments que podem fer en la societat en clau federal. L’estat espanyol necessita aquestes reformes constitucionals. Si no, els segles d’història als quals es deu no garanteixen, de cap manera, que l’estat espanyol tal com ha arribat fins aquí pugui perdurar els 20, 30 o 50 anys següents. En una situació en què les costures de l’Estat puguin rebentar, espero seny i intel·ligència política.

¿Qualsevol solució, en el cas de Catalunya, passa per una consulta?

La consulta, i així es va plantejar a les eleccions autonòmiques, té raó de ser. Una altra cosa és que s’han anat generant malentesos que han embrutat la proposta inicial. S’ha confós, de manera tendenciosa, el referèndum consultiu amb el d’autodeterminació, i no és així. Confio que aquestes coses es puguin clarificar i que el PSC, amb Miquel Iceta, iniciï un nou curs que permeti buscar sortides al bloqueig en què es pot trobar aquest assumpte. A tots ens interessa que els processos siguin democràtics, legitimats, que es respecti la legalitat i que, si es fa la consulta, sigui en termes més inclusius. Tot això convida al diàleg.

Vostè planteja, doncs, un referèndum que no sigui vinculant.

El referèndum consultiu és necessari com a orientació, per veure com cal desplegar una reforma constitucional que permeti donar una sortida a tot això. Si no hi ha aquesta consulta, en què la ciutadania de Catalunya expliciti la voluntat col·lectiva, la reforma pot no encertar-la de ple.

¿I si l’opinió majoritària dels catalans és favorable a l’estat propi?

Les prioritats catalanes no ens situen immediatament en aquest escenari. Hi ha un percentatge altíssim favorable a la consulta però no es donen les mateixes xifres respecte al que n’ha de sortir. De totes maneres, si el resultat fos aquest, en una societat democràtica s’hauria de tenir en compte i no es podria esquivar. Un procés d’aquestes característiques requeriria generar una legislació específica. Hi ha referències internacionals, com la llei de claredat del Quebec, en el cas canadenc, que poden servir per fixar percentatges o abordar un hipotètic referèndum.

Vostè rebutja que sigui el tercer en discòrdia. ¿Però ha rebut pressions perquè es retiri?

No. Tenir més avals no dóna més valor al passaport amb què circulem tots tres en aquesta etapa.