Asimetria, llibertat i estatut de Tura

BarcelonaCrítics. N’hi ha que ho són més que d’altres, però tots s'han manifestat com a crítics un moment o altre i alguns ho seran per sempre. Antoni Castells, Jordi Martí, Toni Comín, Rocío Martínez-Sampere... Ahir eren la representació del PSC en la presentació del llibre de l’exdirigent del partit i exconsellera Montserrat Tura, Estirant el fil. Es feia a La Casa del Llibre i la sala era plena de gom a gom. L’exconseller Castells hi tenia més paper que els altres, havia de parlar. Va lloar “la Montse” com a sinècdoque de “la veu del socialisme catalanista, més necessària que mai”, i com a exemple dels polítics “al servei d’una causa” que poden ser un “puntal”. “Aquest país està faltat de puntals i els amortitzem molt de pressa”, es va lamentar.

La crítica que protagonitzava la trobada, però, va optar per tractar el tema amb guants de seda. Tura tenia molt interès a deixar clar que no es pot jutjar el llibre “pel subtítol [ Quan el PSC va abandonar el catalanisme ], que crida l’atenció però que no ho diu tot”. “El llibre parla del valor de la política , de la participació de la ciutadania i del catalanisme autènticament popular i transformador”, va matisar. Cap esment amb noms i cognoms a l’actual cúpula d’un partit que continua sent el seu. Ni al PSOE. Crítica oberta del govern d’Aznar i “dels últims governs de Pujol” i del “nacionalisme conservador”. Defensa del govern de Pasqual Maragall, amb “autocrítica pel que fa als errors que sí que es van cometre”.

“El govern d’esquerres va ser bescantat perquè trencava dinàmiques de poder, però no va ser un temps perdut”, va anunciar l’exconsellera. I va continuar estirant el fil de l’Estatut retallat pel TC: “Qui havia de tenir sentit d’estat no en va tenir. Pensar que la asimetria desestabilitza Espanya és de covards. I els intents d’homogeneïtzació ens han portat fins aquí. Ara ja no hi ha més sortida que les urnes”, va diagnosticar la doctora que ha tornat a l’Hospital de Palamós. I –davant de l’advocada secretària general d’ERC, Marta Rovira, que també era a la sala– va receptar socialisme: “El dret que empara la unió lliure dels pobles és el mateix que empara el dret a la secessió. Però no hi ha un fil més coherent que el del socialisme, perquè el discurs de la unió lliure és més profund que el de la separació”.