Publicitat
Publicitat

EL MODEL DE FINANÇAMENT

CDC busca aliats per exigir que es limiti la quota de retorn interterritorial

Baviera despulla el sistema de solidaritat alemany

Quan el secretari general de CDC, Oriol Pujol, es va reunir el 17 de juliol a Munic amb el vicepresident i ministre d'Economia de Baviera, Martin Zeil, es va trobar amb una revolta que li va sonar ben familiar. La revolta dels pagadors, els que paguen massa i reben poc a canvi i que, a sobre, veuen aturada la seva locomotora econòmica. "Ja n'hi ha prou. La solidaritat té uns límits. Que no som tontos", es va sentir dir al primer ministre bavarès i president de la Unió Social Cristiana (CSU), Horst Seehofer, en al·lusió a un sistema de compensació financera interterritorial a Alemanya que "ha sortit de mare". "Sabem de què parleu", va expressar Pujol. "A Catalunya l'espoli fiscal no és sostenible i sostreu uns 2.300 euros per català i any de mitjana", va exposar el líder convergent.

CDC busca aliats per formar una lliga europea de territoris que clamen per limitar la solidaritat interterritorial, i precisament Baviera se sent en aquest moment més sola que mai a Alemanya. Aquest land s'ha decidit a portar al Tribunal Constitucional alemany una demanda contra el sistema de solidaritat entre els 16 estats federals del país. Fa temps que es reclamen reformes, ja que els estats pagadors només són quatre i dotze els receptors. Només comptabilitzant l'any passat, Baviera va haver de pagar gairebé 3.700 milions d'euros dels 7.300 que van rebre els lands més pobres. "Un sistema de transferències en què Baviera sola paga la meitat de tota la suma de compensació pressupostària ha de ser corregit", va reiterar Seehofer.

Baviera demostra que el sistema de compensació interterritorial alemany està en crisi. Només els estats de Baden-Württemberg i Hessen (el 2011 van pagar cadascun 1.800 milions d'euros) juguen més o menys en la mateixa lliga de pagadors que Baviera. La ciutat-estat d'Hamburg va aportar l'any passat 62 milions. Tota la resta de lands cobren i volen els mínims canvis possibles. La ciutat-estat de Berlín és la que més se n'aprofita: rep anualment 3.000 milions dels seus veïns. "Cada estudiant berlinès rep una prima i, en canvi, Baviera ha d'imposar el pagament de drets de matrícula als seus estudiants. La justícia està cap per avall", sosté Seehofer, que en la polèmica de la compensació es vol distingir com un "patriota bavarès".

Els rics ajuden els pobres

Aquest sistema de solidaritat està ancorat en el principi constitucional que els lands rics ajuden els pobres perquè totes les persones d'arreu d'Alemanya tinguin les mateixes condicions de vida. D'aquesta mena de mètode de Robin Hood se'n va beneficiar durant molts anys precisament Baviera, extremadament pobra durant els anys 50.

Precisament aquest és un dels motius pels quals ara la resta de lands critiquen els bavaresos i els recorden que s'hi ha de ser a les verdes i a les madures. Un altre és que el 2001 el mateix govern bavarès va acordar que l'actual format de compensació pressupostària seria vigent fins al 2019. I un tercer raonament que es gira en contra de les reivindicacions de Baviera és que, al capdavall, la quantitat més gran de diners que reben els lands pobres surt de l'estat federal i de la compensació d'impostos sobre el volum de vendes de les empreses.

Baviera ja està acostumada a les reaccions contràries de la majoria de lands, i contraataca argumentant que si la recepta de Merkel a Europa inclou un mecanisme de sancions per als països deficitaris, s'hauria de fer alguna cosa semblant dins d'Alemanya. Aquest cop, amb tot, a Baviera li ha fet mal que estats tradicionalment aliats com Hessen i Baden-Württemberg no s'hagin afegit a la demanda al Constitucional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT