Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

El CGPJ no expedientarà els jutges pro consulta

L’òrgan arxiva les diligències però avisa els magistrats que la seva actuació és “censurable”

Nou episodi en el cas dels 33 jutges que van firmar un manifest a favor de la constitucionalitat de la consulta. Ahir el promotor de l’acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Antonio Jesús Fonseca-Herrero, va decidir arxivar les diligències obertes contra els magistrats, que havia iniciat a instàncies del pseudosindicat d’ultra dreta Manos Limpias.

Contràriament al criteri d’aquesta entitat, Fonseca-Herrero creu que des del punt de vista “estrictament jurídic” no es pot apreciar que els firmants “persegueixin una finalitat diferent del mer trasllat a la ciutadania d’una opinió sobre un tema d’interès jurídic, social o polític”. Aquesta acció, segons afirma, està emparada per la llibertat d’expressió i opinió, consagrada a la Constitució.

Tanmateix, Fonseca-Herrero no es va estar de renyar els magistrats. Va defensar que la seva actuació era “censurable” des d’un punt de vista deontològic perquè “resta confiança dels ciutadans en la judicatura”. A més, per ell, els jutges parteixen d’una afirmació que contradiu la doctrina constitucional, ja que en el manifest afirmen que “Catalunya és una nació”. Fonseca-Herrero considera que l’expressió, implícitament, reconeix Catalunya com a “subjecte jurídic i polític sobirà”.

El portaveu dels jutges pro consulta, Xavier González de Rivera, va explicar, en declaracions a l’ARA, que els magistrats estan “satisfets” per la decisió del CGPJ, ja que se’ls reconeix la llibertat d’expressió. Ara bé, De Rivera va reivindicar que ells no havien faltat a cap codi deontològic: “No estem vulnerant cap norma. És constatable en les lleis i en l’Estatut d’Autonomia que Catalunya és una realitat nacional”. En aquest sentit, el portaveu dels magistrats va lamentar que sent una “pura i simple opinió” del promotor de l’acció disciplinària hagi constat en la decisió del CGPJ: “Entenem que no ho hauria d’haver expressat”.

Amb aquest rebuig a l’obertura d’un expedient disciplinari, els jutges pro consulta tanquen un nou capítol en el serial que qüestiona la seva professionalitat. Després de la petició de Manos Limpias, els jutges ja van rebre un qüestionari del CGPJ sobre les raons per donar suport a la constitucionalitat de la consulta. D’acord amb la llei orgànica del poder judicial, qualsevol magistrat que es posicioni o ofereixi assessorament, encara que sigui sense contraprestació, incorre en una falta molt greu.

Un manifest que porta cua

Aquesta no és l’única repercussió del manifest a favor del dret a decidir. El 16 de novembre l’ARA publicava que aquests magistrats han sigut objecte de persecució política de la Policia Nacional. S’informava del contingut d’un informe, al qual va tenir accés l’ARA, que la Brigada d’Informació de la policia havia elaborat arran de la intenció dels jutges de donar suport públic a la legalitat de la consulta. El document policial incorporava la foto de cadascun dels magistrats, l’adreça i els seus antecedents professionals i ideològics. També hi havia informacions sobre la vida privada dels jutges. Per exemple, s’hi explicava que una de les magistrades és aficionada al jazz i “comparteix interessos” amb l’esquerra catalana i col·lectius antifeixistes. L’informe policial va arribar a mans dels 33 jutges per la querella que van interposar per revelació de secrets arran de la filtració a La Razón de part d’aquesta informació i les seves fotografies, vint-i-dues del DNI.

Actualment, el cas està arxivat per un jutge de Madrid perquè no es podia identificar el responsable, segons fonts pròximes al cas, malgrat haver admès que hi havia fets constitutius de delicte. És per això que la defensa dels jutges va posar un recurs que ara està en standby.

El cas obert del jutge Santi Vidal al CGPJ

La dels 33 jutges no és l’única investigació que el CGPJ ha obert sobre l’actuació dels magistrats catalans entorn del procés sobiranista. El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que està ultimant una proposta d’esborrany de la Constitució catalana amb altres juristes, també s’enfronta a l’obertura d’un expedient disciplinari. Al mes d’octubre la Comissió Disciplinària del CGPJ va decidir no suspendre’l cautelarment de les seves funcions per aquest motiu, malgrat que el promotor de l’acció disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, ho aconsellava. Per ell, Vidal hauria incomplert els seus deures judicials i hauria vulnerat el règim d’incompatibilitats dels jutges. Una opinió que el jutge va rebutjar argumentant que els treballs s’emparaven en el seu dret de “creació intel·lectual”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT