Cop de l’Audiència Nacional a Batasuna en ple procés de pau
Condemna a vint exdirigents abertzales més per haver finançat ETA
BarcelonaNou intent d’estocada a l’esquerra abertzale basca i cop al procés de pau. L’Audiència Nacional va condemnar ahir vint exdirigents de Batasuna -partit il·legalitzat el 2003- a penes d’entre quinze mesos i tres anys de presó per delictes de pertinença o bé de col·laboració amb l’organització ETA. El tribunal considera provat, en tots els casos, que els condemnats van finançar ETA a través de les herriko taberna.
La sentència arriba dotze anys després de l’inici de la investigació de Baltasar Garzón i imposa les condemnes més elevades als històrics exlíders de Batasuna Joseba Permach, Rufi Etxeberria, Juan Cruz, Joseba Álvarez i Karmelo Landa, als quals s’atribueix “pertinença a organització terrorista”. Pel mateix delicte es condemna a un any i mig de presó Jon Gorrotxategi, Floren Aoiz i Antton Morcillo. També es condemna dotze exdirigents més de la formació a quinze mesos per “col·laboració amb organització terrorista”.
Les ‘herriko taberna’, la clau
La sentència pivota al voltant del paper de les herriko taberna, locals de reunió habitual de l’esquerra abertzale. El tribunal assegura que aquests establiments eren propietat d’Herri Batasuna, que les va utilitzar com a “font de finançament de l’entramat d’ETA”. Per això, la sentència obliga a decomissar 111 d’aquests locals i també absol els responsables de quatre herriko taberna més.
La sentència conclou que era “de coneixement i de comuna acceptació” que Herri Batasuna i ETA “eren el mateix”. Per això, considera que si la formació política gestionava les herriko taberna, els responsables dels locals “no podien ignorar” que els recursos provinents d’aquests bars “es posaven a disposició de la banda armada”. I encara més, afirma que els acusats “contribuïen al finançament de l’activitat terrorista del Moviment d’Alliberament Nacional Basc, controlat per ETA”.
Els fonaments en què se sustenta la condemna es basen en les activitats que duien a terme les herriko taberna. La sentència conclou que eren “una infraestructura logística per al desenvolupament de les activitats d’organitzacions satèl·lit” com KAS (després reconvertida en Ekin), Jarrai (després Haika) i les Gestores Pro Amnistia de suport als presos, i que feien de magatzem de material i propaganda per a les accions de kale borroka.
Sigui com sigui, la sentència ha tingut en compte les “dilacions indegudes” que hi ha hagut durant el judici i ha acceptat la petició de la fiscalia, que demanava rebaixar les penes. El tribunal també ha absolt per falta de proves 14 acusats més.
Els magistrats de l’Audiència Nacional que han portat el cas, Ángel Hurtado, Julio de Diego i Clara Bayarri, han mostrat divisió al voltant de la sentència. La jutge Bayarri ha fet comptar el seu vot particular, en què ha defensat l’absolució de tots els acusats. La magistrada ho justifica afirmant que “el fet que ETA intentés controlar l’esquerra abertzale no significa que ho aconseguís”. Bayarri critica també en el text “la criminalització com a terrorista” d’Herri Batasuna i de les formacions que se’n van derivar.
Rebuig del nacionalisme basc
Les reaccions polítiques a la sentència pel cas de les herriko taberna es mouen en la mateixa línia. Tant el govern basc, del PNB, com el partit abertzale Sortu van condemnar la decisió del tribunal i van al·legar que el País Basc ha obert una etapa nova de “convivència”. El responsable de Pau i Convivència del govern d’Iñigo Urkullu, Jonan Fernandez, va qualificar de “lamentable” la sentència i va al·legar que segueix “fent pagar al present la factura d’un temps passat”. “La societat basca avança en la normalització social i política de la convivència”, va assegurar Fernandez davant una sentència que suposa un nou obstacle al procés polític. Pel portaveu de Sortu, Pernando Barrena, l’aparell de l’Estat “no pot suportar que la percepció de la societat basca sigui que l’esquerra abertzale hagi obert un temps nou per a aquest país”. Per Sortu, la sentència intenta “escenificar una derrota política” de l’esquerra independentista basca, però també consideren la decisió d’empresonar exdirigents de Batasuna com una “agressió contra tot un país”. Amb la sentència, l’esquerra abertzale perd interlocutors importants, un fort sotrac al procés de normalització del País Basc.
