C’s somia en el Congrés, sol o amb UPyD

Barcelona“Sempre hem tingut la voluntat de ser un partit d’àmbit estatal”, reconeix el secretari general de C’s, Matías Alonso. Fins ara, però, el seu discurs unionista des de l’epicentre del desafiament català no havia estat suficient. La irrupció d’UPyD -sorgida poc després de C’s- i la negativa de Rosa Díez a entendre’s amb Albert Rivera els van tallar les ales a la resta de l’Estat. De fet, en les eleccions espanyoles del 2008, només van obtenir el 0,09% dels vots fora de Catalunya, unes xifres de partit residual, cosa que va fer-los desistir de presentar-se als comicis del 2011 per no dividir vot espanyolista amb UPyD. Tres anys més tard, però, la situació és diferent i C’s ja es veu amb força per afrontar amb més garanties l’assalt al Congrés el 2015, amb alguna aliança amb UPyD o en solitari.

L’operació va veure la llum l’octubre del 2013, quan Rivera va presentar Moviment Ciutadà, una plataforma amb què pretenia donar a conèixer el seu projecte arreu de l’Estat i amb la qual va començar a recollir suports -ha rebut més de 60.000 adhesions-. Així, després de nombrosos actes i de multiplicar-se pels platós de televisió, C’s va estar en condicions d’encarar la campanya de les eleccions europees, que preveia que fossin les primeres que permetessin al partit sortir de la marginalitat fora de Catalunya. I així va ser. Els 3,16% dels vots assolits per la llista encapçalada per Javier Nart el 25-M van servir-li per acaparar dues actes d’eurodiputat, però sobretot per confirmar la viabilitat de la seva oferta estatal i per calibrar els territoris on qualla més.

Les autonòmiques, secundàries

La pròxima cita electoral -si no hi ha anticipades a Catalunya- seran les autonòmiques i locals del maig. Tot i això, C’s no es bolcarà a ser a tot arreu. “El nostre objectiu fonamental és entrar al Congrés”, confessa Matías Alonso, que explica que només pugnaran per entrar als Parlaments i ajuntaments on ja tinguin certa estructura i feina prèvia feta, ja que la gira de Rivera ha permès incrementar la militància i agrupacions locals en diverses comunitats. Fins a principis del 2015, assegura, no acabaran de tenir un pla tancat de totes les llistes que presentaran, força més tard que la resta de partits.

Tanmateix, un dels reptes clau de C’s serà consolidar la presència a Madrid. Matías Alonso reconeix, de fet, que les circumscripcions d’on preveuen poder obtenir la representació al Congrés són les de Barcelona i Madrid, on s’escullen més diputats. A la resta hi tenen “remotes possibilitats”, tot i que podrien aspirar a donar la sorpresa en grans províncies com València i Sevilla.

De fet, a la Comunitat de Madrid ja hi tenen deu seus constituïdes, i en preveuen crear nou més en les pròximes setmanes. Fins a 700 persones estan afiliades a C’s en aquest territori, segons Alonso, cosa que fa preveure que es donin les condicions per presentar candidatura tant a nivell autonòmic com en diversos municipis al maig, tot i que no hi ha res tancat. De fet, aquest partit va rebre el 4,8% de vots a les europees a la Comunitat de Madrid, la segona comunitat -després de Catalunya- i tercera província -superada per les de Barcelona i Tarragona- amb millors resultats. El llindar per entrar a l’Assemblea de Madrid és el 5% dels vots, així que la formació té possibilitats plausibles d’accedir-hi i, si ho fes, obtindria directament set diputats.

A nivell local, ja va obtenir dos regidors el 2011 a la localitat madrilenya de Villanueva del Pardillo. En aquells comicis, a més, va aconseguir-ne dos a Galápagos (Castella-la Manxa), un a Molina de Segura (Múrcia) i, a Catalunya, un a Gavà, Montcada i Reixac i Roda de Berà i quatre a Gimenells -on, tot i ser primera força, va perdre la majoria absoluta i l’alcaldia.

Cinc regidors fora de Catalunya, però, que s’han multiplicat des de llavors amb una altra estratègia que han seguit per agafar força en determinats territoris: integrar en el seu si petites formacions amb certa implantació regional. Així, en els últims mesos s’han aliat amb C’s la Unió del Poble de Salamanca -amb els seus 69 regidors i 4 alcaldes-, la Unió de Ciutadans Independents de Toledo -amb 33 regidors i 3 alcaldies- i el Centre Democràtic Liberal -amb 63 regidors en ciutats com Dénia i Benidorm i 4 alcaldes-.

Amb aquests processos, per tant, ha passat de tenir 12 regidors arreu de l’Estat a 177 regidors i 12 alcaldes, cosa que li atorga certa presència territorial per optar a créixer en les respectives comunitats. Amb els resultats del 25-M, C’s podria entrar ara als Parlaments autonòmics de l’Aragó, Múrcia i Astúries, a banda dels de Catalunya i Madrid. Així mateix, el partit intentarà ampliar la seva xarxa institucional local catalana, on té bones expectatives a l’Hospitalet, per exemple, entre altres ciutats.

UPyD debat l’aliança el dia 6

C’s, però, no perd l’esperança de tancar una aliança amb UPyD que fins ara ha estat impossible i que ara encara és molt complicada. Va obrir foc en el si d’aquest partit el cap de llista el 25-M, Francisco Sosa Wagner, tot i que tant Rosa Díez com altres dirigents se li van llançar al coll. El 6 de setembre, però, ho debatran en un consell extraordinari d’UPyD. “Aquest cop no esperarem l’acord per moure’ns”, avisa Alonso.