Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Daniel Weinstock: “Si la Constitució és una presó, no pots negociar amb el carceller”

Daniel Weinstock és professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real. A més de ser un expert en el procés quebequès, és conegut en el món de la teoria política perquè defensa la constitucionalització del dret a la secessió.

¿Hi ha estats que reconeixen el dret a separar-se a la Constitució?

Etiòpia i les illes Saint Christopher i Nevis, ubicades a l’Atlàntic. I malgrat que no hi estigui inclòs, el Canadà també. La Cort Suprema va fixar el camí a seguir si el Quebec es vol independitzar. L’opinió consultiva del tribunal, després dels dos referèndums, apuntava que, si hi ha una majoria clara en resposta a una pregunta clara, el govern del Canadà té l’obligació de negociar els termes de la separació amb els quebequesos.

Quan parla de reconèixer el dret a la secessió, doncs, ¿es refereix al model canadenc?

No, ho dic en un sentit més ampli. En termes morals, una minoria nacional no pot sentir-se obligada a formar part d’un estat, tant si vol com si no vol la seva gent. I a la praxi, l’experiència quebequesa demostra que, si es reconeix el dret a la secessió, paradoxalment el suport a la independència es redueix. Sembla una bogeria, però és així. Que la porta estigui oberta no vol dir que marxis.

¿Si es reconeix el dret de secessió l’independentisme es desinfla?

No sé si es pot generalitzar. Però en el cas del Quebec, en concret, el procés ha servit per obtenir més competències i, com més autogovern hi ha, menys motius tenen els ciutadans per voler la independència.

Però en aquest cas, s’utilitza el sobiranisme com un xantatge.

Hi ha autors que així ho defensen. Diuen que s’utilitza l’amenaça de la secessió com una pistola. Però jo no hi estic d’acord. Reconèixer el dret a separar-se no és només una declaració, sinó un procediment a definir. Cal que hi hagi una pregunta clara i una majoria clara. Però què significa això? ¿50%, 60% o una supermajoria? No és tan fàcil.

El govern espanyol es nega a negociar un referèndum. Què proposa?

Si el Canadà es negués a negociar, el Quebec podria separar-se. El cas espanyol és molt diferent. Un estat unitari destaca per la percepció errònia del que hi ha al carrer. Quan l’estat no és una federació s’ha d’actuar extraconstitucionalment. Si la Constitució és una presó, no pots negociar amb el teu carceller.

¿El president espanyol hauria de pactar un referèndum?

Seria una bona idea.

I si no es mou, ¿és acceptable una secessió unilateral?

S’ha de ser pragmàtic. Catalunya podria declarar la independència demà mateix i no tenir cap efecte. Cal desenvolupar una estratègia internacional. S’ha d’actuar i forçar els fets en el terreny, forçar una realitat política en què els actors internacionals s’hagin de posicionar.

Cal internacionalitzar el procés?

Sí, la situació de Catalunya és més difícil que la del Quebec o Escòcia. Els països europeus no volen cap secessió ara. Volen estabilitat. Però tothom és conscient que la situació espanyola és una olla a pressió. Imaginem que els líders de la Unió Europea diuen a Rajoy: “Escolti, té una situació explosiva. Ha de ser més flexible, faci alguna concessió...” És possible que això passi. Hi ha un gruix de població, no sé quina proporció, que es conformaria amb una Espanya reformada.

De moment no és l’estratègia que està oferint Madrid.

És cert. El govern espanyol actua de manera barroera.

Quina estratègia haurien de seguir els líders catalans?

Pensem en les relacions laborals. Les negociacions entre treballadors i empresaris consisteixen, la major part, en la pressió que els primers fan als segons, fins que els empresaris cedeixen. Doncs en aquest procés és el mateix. Cal deixar clara la diferència a l’exterior entre l’estratègia de Cameron i la de Madrid. Evidenciar que a Escòcia es va deixar votar i no va passar res, i que en canvi a Catalunya s’impedeix fer un referèndum. La pressió ha de ser perquè cada cop sigui més difícil per a Espanya justificar la seva posició i mantenir l’immobilisme de no deixar votar.

Si hi ha una majoria independentista al Parlament, ¿el pas següent és declarar la independència?

La sobirania és un atribut relacional. Un grup de persones en una habitació es pot declarar sobirà, i no servirà de res. Abans de res cal fer amics al món.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT