Publicitat
Publicitat

EL NOU FINANÇAMENT

Junqueras no afluixa en el pacte fiscal per seguir rehabilitant una marca heretada en un punt baix

ERC, guardiana del concert

Esquerra encara no ha sortit del sot electoral en què va entrar en els anys del segon tripartit. Els senyals de recuperació emesos a les eleccions espanyoles (va mantenir, contra pronòstic, tres escons a Madrid) van ser encara tímids. Però el partit que lidera Oriol Junqueras respira ara molt tranquil. La negociació del pacte fiscal, en la fase decisiva, els arriba amb els deures fets, les idees clares i en una situació en què van a guanyar. Mentre Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Joan Herrera fan mans i mànigues per sumar el PSC al consens entorn de la Hisenda pròpia i estan disposats -com en qualsevol negociació- a matisar l'esborrany del model de concert a presentar a Madrid que CiU, ERC i ICV van acordar a la tardor, Junqueras té clar que no acceptarà cap rebaixa i que, arribat el cas, no li tremolarà el pols per votar que no. I si no hi ha renúncies aconseguirà que el concert, que ja exigien als 90, sigui la posició unitària i doni peu a una confrontació incerta amb l'Estat.

Tots els dirigents del partit consultats per l'ARA, abans en famílies enfrontades i que ara tanquen files amb Junqueras, hi coincideixen. Si s'aigualeix el model votaran que no al ple del juliol (la data exacta es pot acabar de decidir aquesta setmana), perquè no hi tenen res a perdre i perquè "la unitat de tots menys el PP no estovarà Rajoy i la gent no entendria les renúncies en un tema així amb l'escanyament que patim". Al consell nacional de la setmana passada ja van aprovar per unanimitat una resolució que, si bé no citava la negociació, sí que reivindicava el model a tres de la comissió parlamentària del concert i instava Mas a fer ja ús de la majoria actual suficient per la Hisenda pròpia.

Un no sense retrets

I quan arribi l'hora de dir no ja han calculat com fer-ho. "No ens dedicarem a dir que CiU s'ha venut el país com vam fer amb l'Estatut ni els empaitarem dialècticament al Parlament. Ens penalitzaria i els cohesionaria. Direm que no hi estem d'acord i que no hi donem suport, però deixarem fer", confessen. La recuperació d'ERC ha arribat sense cap xoc amb CiU. Junqueras té clar que la seva gran frontera és amb els nacionalistes i, per tant, no vol bronca. Des que és al capdavant del partit, ERC s'ha esforçat per acostar-se a CiU, refer ponts entre dirigents i aparèixer com a aliat fiable. A cada ple Joan Puigcercós i Anna Simó ofereixen acords. I cada cop que Mas n'ha tancat un amb el PP han recordat que hi havia "majoria alternativa i nacional". La federació, alimentant la geometria variable, s'hi ha posat bé per fer viable el desgel després d'anys d'enfrontament.

La direcció d'ERC insisteix que les enquestes n'avalen l'estratègia i treu pit de la seva recuperació, que es farà esperar si Mas no fa realitat la idea d'avançar eleccions si el pacte fiscal fracassa a Madrid (ara fa setmanes que no ho diu). L'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió del febrer pronosticava que els republicans passarien dels 10 escons actuals a 14 o 15. I una enquesta d' El Periódico de mitjans de maig enfilava el pronòstic a 17 o 18, amb l'ensorrada de CiU i el PP i la desaparició de Solidaritat incloses.

Un no al pacte fiscal tindria poc a veure, pel context, amb les últimes decisions transcendents dels independentistes quan eren al Govern. L'any 2006 ERC va votar no a l'Estatut després d'un procés llarg i traumàtic de deliberació interna. I el 2009 va dir al finançament en circumstàncies similars però sense protagonisme de les bases. Aquell últim cop, Junqueras, Simó i la secretària general, Marta Rovira, van negar-se a beneir un pacte forjat per Puigcercós, aplaudit pel front institucional i que dividia la cúpula .

Les decisions controvertides i la política d'aliances, entre altres circumstàncies, els van castigar molt electoralment entre el 2008 i el 2011. A la seu del carrer Calàbria encara hi havia aquests dies qui tenia por de tornar a coincidir amb el PP en el no, com en el referèndum de l'Estatut. Però la decisió d'Alícia Sánchez-Camacho, autoritzada per Mariano Rajoy, d'abstenir-se al ple del pacte fiscal per no perjudicar la imatge del partit simplifica l'escenari. Si ells voten no a un model rebaixat, la foto ja no se la faran amb el PP.

Els dirigents d'Esquerra es mostren ara molt satisfets amb la maniobra de Puigcercós al setembre -just abans de deixar la presidència del partit- en què comprometia Mas amb la comissió del concert al Parlament. Les tasques i la necessitat de CiU de contrastar-se amb el PSC i el PP de cara a les generals va fer que, just abans del 20-N, la federació fes pinya entusiàsticament amb ERC i ICV entorn del pacte fiscal en la línia del concert, que Mas ha brandat en les últimes campanyes. Des de l'octubre ha sedimentat la foto a tres que, admeten a la federació, agrada molt a les seves bases. "Perdre ERC per sumar el PSC i rebaixar la proposta costa d'empassar", explicava fa uns dies a l'ARA un alt dirigent nacionalista. Aquesta és la fortalesa que explota Junqueras.

CiU i el PSC coincideixen, a grans trets, en l'anàlisi de què pot passar si els republicans es despengen. Duran, negociador visible de CiU, deia dimarts que Junqueras no ha de patir perquè "no s'ha rebaixat res", i la concreció amb el PSC és baixa, però dirigents de la federació estan inquiets després d'apujar molt el llistó nacional. Oriol Pujol, líder de CDC, proclamava hores després que sumar els socialistes no pot fer-se en detriment d'ERC, "defensora del concert que reclama Catalunya".

El PSC s'ho mira pel retrovisor. Un alt dirigent del partit de Pere Navarro recorda que CiU i el seu entorn van fustigar ERC a cada concessió, "gran o petita", en els anys dels tripartits. Ara, assenyalen, això se'ls gira en contra entre els seus. "Cada graó que baixa CiU és un altre diputat per a ERC", analitza.

Als dirigents independentistes només els divideix en l'assumpte del pacte fiscal la predicció sobre el comportament de CiU. Alguns pensen que Mas ni pot ni vol fer-se enrere i embridar les bases, que només escenifica la negociació amb el PSC per deixar en evidència Navarro i que només Unió busca amb fe l'acord. Altres, però, opinen que CiU "farà com sempre i ho rebaixarà tot", arrossegada pel pragmatisme i pressionada pels poders fàctics. I temen que, si cal, imposarà una votació fragmentada del pacte fiscal al ple del juliol per impedir que la resta de grups tinguin una posició nítida. El PP també ho sospita, però la direcció de CiU al Parlament sosté que això no és ara damunt la taula.

Collar el president des de fora

Els republicans dialoguen amb CDC, troben en ICV un bon aliat que assaja el sorpasso al PSC (Junqueras vol correspondre Herrera "a gran trets" amb el pacte social) i es veuen lluny del PSC. Ara posaran l'accent a collar Mas des de fora. Apel·laran a CCOO, la UGT i les patronals, que al febrer van donar suport al concert en un acte a l'Ateneu Barcelonès, i esperen que Òmnium es reafirmi en la pretensió, anunciada per Muriel Casals el juliol de l'any passat en el 50è aniversari de l'entitat, de promoure "la insubmissió fiscal" si l'Estat nega a Catalunya el concert.

En qualsevol cas, pensen a ERC, res impedeix, un cop han fet endreça interna i pagat penyores, seguir rehabilitant la marca i retrobar vells votants. L'exigència màxima pel concert és ara la millor aliada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT