Barcelona.Per la dignitat democràtica, contra la banalització del nazisme. Aquest és el lema del manifest que van presentar ahir la fundació Catalunya Fons, l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), la Comissió de la Dignitat i una vintena d'entitats socials. L'objectiu: posar en marxa accions legals per actuar "davant les incitacions d'odi i atacs a la memòria històrica que en els darrers anys estan caient sobre Catalunya".
La iniciativa neix després que les entitats signants del manifest hagin detectat "un augment de vexacions, atacs i insults" emesos no només des de l'anonimat de les xarxes socials, sinó també des de tribunes públiques i mitjans de comunicació, un fet que "fomenta l'odi i la xenofòbia". El manifest també denuncia que "no existeix la voluntat política de condemnar aquests actes" i, per això, el protocol d'acció que ahir es va presentar preveu actuar amb mesures civils, administratives i judicials. "Les persones que inciten a l'odi dient que els ciutadans de Catalunya són nazis hitlerians, han de ser perseguits i inhabilitats dels seus càrrecs, demanant disculpes públiques i prenent responsabilitats de les seves paraules", va dir amb contundència el president de l'ACDDH, Robert Sabater".
Des del col·lectiu d'entitats s'ha volgut denunciar el nul interès de la policia, del ministeri fiscal i de les administracions públiques en general per actuar contra aquest tipus de declaracions i discurs "que de moment ha quedat impune en tots els casos". El manifest pretén actuar en funció de la decisió marc de la Unió Europea que obliga l'estat espanyol a legislar per perseguir el discurs d'odi i banalització del nazisme i a actuar en defensa de l'honor i la dignitat de les persones físiques, jurídiques i col·lectius afectats per aquests insults i vexacions. De moment, però, des del Congrés no existeix cap condemna en aquest sentit. L'acció jurídica preveu basar-se en les denúncies que arribin des d'avui a les entitats per actuar de manera "ràpida i eficaç".
