El govern Rajoy cau en picat

MADRID.Només els mercats donen, els últims dies, algun motiu de tranquil·litat a Mariano Rajoy. És, però, una treva temporal condicionada al fet que sol·liciti aviat un altre rescat parcial a Brussel·les. Si no ho fa, és previsible que es torni a desfermar la tempesta i la desconfiança, en forma de prima de risc disparada de nou. Si demana ajuda europea, les contrapartides, en forma de noves retallades, poden ser la guspira per a una tardor molt agitada al carrer.

L'estratègia que ha de dissenyar l'executiu espanyol si vol remuntar és difícil. Decidit a seguir pel camí de l'austeritat màxima que li marquen les exigències de la cancellera Angela Merkel, Rajoy haurà de fer front al nerviosisme que es comença a detectar en les files del PP pels costos electorals de les tisorades i gestionar els debats que els diversos ministeris han d'abordar, com la milionària bombolla militar i la nova llei de l'avortament. A més, a l'agenda de Madrid hi apareixerà, cada cop més, el pacte fiscal català.

Un equip ministerial desgastat

D'ençà que va guanyar les eleccions, ara fa nou mesos, el principal partit de la dreta espanyola cau a molta velocitat en les enquestes d'intenció de vot. La gestió de l'executiu, amb rectificacions constants, tampoc convenç la majoria dels ciutadans. Segons l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el 56,1% dels espanyols qualifiquen de dolenta o de molt dolenta la feina que està fent l'executiu. L'únic consol per als popularsés que un percentatge una mica més elevat, un 57,6%, pensen el mateix de la tasca d'oposició que fa el PSOE. No obstant, una de les dades més preocupants per a la Moncloa, perquè reflecteix el pessimisme social amb la seva capacitat de reacció, és que 7 de cada 10 ciutadans creuen que d'aquí un any la situació política serà igual o pitjor que ara.

Per contrarestar la pressió social, Rajoy disposa d'un equip ministerial molt desgastat pel poc temps que fa que té la responsabilitat de govern. Els que aguanten millor el xàfec són els més veterans i, en canvi, els que en surten més malparats són els que han protagonitzat els debats més encesos. La falta de sintonia entre els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro és un altre dels problemes a solucionar.

Mariano Rajoy (3,33), president del Govern Espanyol: Concentrat a preparar l'aterratge del nou rescat

A l'agenda oficial del president del govern espanyol per a la setmana que ve només hi ha activitat pública divendres. Ara toca fer feina de despatx per preparar el terreny al segon rescat parcial, després del de la banca, que els mercats i els alts dirigents del PP ja donen per fet. La rentrée política de Mariano Rajoy estarà marcada per una intensa agenda europea. Aquest mes es reunirà amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Al setembre serà el torn de les entrevistes amb la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre italià, Mario Monti, i el de Finlàndia, Jyrki Katainen, un dels que més arrufa el nas amb les ajudes cap als estats del sud.

De portes endins, ben aviat també haurà de començar a donar resposta a un altre repte: la proposta de pacte fiscal que li arriba de Catalunya. De moment, el govern espanyol manté la carpeta tancada. Caldrà veure si una Diada multitudinària obliga Madrid a moure peça.

Soraya Sáenz de Santamaría (3,78), vicepresidenta del Govern Espanyol: Recuperar la credibilitat sense amagar informació

Com acostuma a passar amb els portaveus del tots els governs, la vicepresidenta espanyola té un dels índexs de coneixement més elevats (només un 14,5% de la població diuen que no saben qui és). Una popularitat que l'ha desgastat amb molta rapidesa: ha passat d'obtenir una nota del 5,08 al baròmetre del CIS del mes de gener a un 3,78 al juliol.

A la tornada de les vacances, Santamaría, la persona que acumula més poder de l'executiu, tindrà com a repte principal provar de recuperar la credibilitat perduda, després d'uns primers mesos en què ha hagut de posar cara a les rectificacions constants de Rajoy. A més, la gestió de la informació dels acords del consell de ministres, sovint amagant decisions que després s'han publicat al BOE, li ha comportat dures crítiques.

Explicar les eventuals noves retallades socials i recuperar consensos parlamentaris formen part dels seus deures a la tardor.

Alberto Ruiz-Gallardón (3,94), Ministre de Justícia: Objectiu: Reconnectar amb l'ala més dretana

Tot i la patacada del govern espanyol, el ministre de Justícia és qui aguanta millor el xàfec. Ara Rajoy ha activat el seu departament perquè obri el debat sobre la reforma de la llei de la interrupció voluntària de l'embaràs, una de les iniciatives més simbòliques del govern del PSOE. És una via per tornar a reconnectar amb l'electorat més a la dreta.

José Manuel García-Margallo (3,54), Ministre d’Afers Estrangers: El repte de vendre la marca Espanya

La marca Espanya no ven. Ho diuen els estudis, que constaten la pèrdua de credibilitat pel que fa a Grècia i Portugal, i ho noten els empresaris. Aquest és el principal repte de García-Margallo, que va arribar al ministeri fent bandera de la diplomàcia econòmica. L'altre front obert és la retirada de cooperants del Sàhara, que l'ha enfrontat amb les ONG.

Jorge Fernández Díaz (3,47), Ministre de l’Interior: Equilibris per salvar el procés de pau basc

L'ala més dretana del PP no va veure amb bons ulls que Fernández Díaz es fes càrrec d'Interior en un moment clau per al procés de pau a Euskadi. Volien un perfil més dur. El pla de reinserció de reclusos i la concessió del tercer grau al pres d'ETA Uribetxeberria han acabat per destapar les discrepàncies de fons amb alguns col·lectius de víctimes.

Miguel Arias Cañete (3,59), Ministre d’Agricultura, Alimentació i Mediambient: La gestió dels incendis i la recentralització

Acostumat a gestionar crisis com la del mal de les vaques boges en la seva anterior etapa al govern, Arias Cañete ha estat molt criticat per la resposta als incendis d'aquest estiu. Mentrestant, la seva foto en una corrida de toros va acabar d'empitjorar-ne la imatge. Com a reacció als retrets, ha optat per carregar la culpa al model autonòmic.

Ana Pastor (3,50), Ministra de Foment: La priorització de les infraestructures

En temps de crisi, els esforços per explicar la priorització de les inversions en infraestructures són essencials. Fins ara, i segons els pressupostos de Foment, l'obra estrella és l'AVE a Galícia. Pastor haurà d'explicar si prioritza el corredor mediterrani o si també aposta per l'eix central. El debat sobre els peatges és un altre dossier pendent.

Luis de Guindos (3,39), Ministre d’Economia i Competitivitat: Aconseguir que flueixi el crèdit bancari

A De Guindos se li gira molta feina a Europa per negociar la lletra petita del rescat suau que pacti Rajoy amb els líders comunitaris. Si finalment el BCE intervé en el mercat secundari i es rebaixa la pressió sobre Espanya, al seu ministeri li correspondrà demostrar que això té algun efecte positiu per als ciutadans, en forma de més crèdit.

Cristóbal Montoro (3,20), Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques: Afluixar la pressió a les comunitats

La duresa de les seves posicions amb les comunitats autònomes ha acabat per provocar fortes tensions i, fins i tot, nerviosisme entre els barons del PP. Catalunya ja es va plantar davant d'aquesta actitud centralista i ara la pilota és a la teulada de l'Estat, que haurà d'ajudar el Govern amb la línia de liquiditat mentre es debat un finançament just.

José Manuel Soria (3,17), Ministre d’Indústria, Energia i Turisme: Desencallar el nou model energètic

José Manuel Soria va començar el mandat anunciant una ambiciosa reforma energètica per reduir el dèficit tarifari, la diferència entre el cost real i el que paguen els ciutadans, que ronda els 25.000 milions. Els mesos, però, passen i les diferències amb el ministeri d'Hisenda pels impostos i taxes que es preveuen han bloquejat la mesura.

Fátima Báñez (2,86), Ministra d’Ocupació i Seguretat Social: Els 400 euros, a l'ull de l'huracà ciutadà

El consell de ministres de divendres aprovarà la renovació dels 400 euros per als aturats sense prestacions. La normativa anirà acompanyada de nous criteris que, segons ha avançat el PP, seran més restrictius i, previsiblement, retallaran el nombre de beneficiaris. Una nova polèmica per a Báñez, amb un fort desgast per la reforma laboral.

Ana Mato (3,19), Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: Demostrar que les mesures funcionen

Sanitat assegura que el copagament ha reduït un 20% la despesa farmacèutica. El ministeri d'Ana Mato vol demostrar que les noves mesures d'estalvi tenen sentit, però n'hi ha que alerten que els efectes finals poden no ser els desitjats. Per exemple, eliminar medicaments coberts per la Seguretat Social pot acabar encarint el preu final dels fàrmacs.

Pedro Morenés (3,11), Ministre de Defensa: Punxar la bombolla armamentística

A diferència de la seva predecessora, Carme Chacón, Pedro Morenés té un perfil polític baix i, segons el CIS, és el ministre menys conegut. El gran problema del seu ministeri és trobar la via per pagar els prop de 30.000 milions en comandes d'armament, heretades sobretot dels governs d'Aznar. 2.370 milions s'han d'abonar aquest any.

José Ignacio Wert (2,49), Ministre d’Educació, Cultura i Esports: L'IVA amenaça la cultura i l'escola

Qui s'emporta la pitjor nota dels ciutadans és el ministre d'Educació. A les retallades en matèria educativa i a la proposta de reforma de la llei, a partir del dia 1 de setembre s'hi suma l'augment de l'IVA. L'alça impositiva suposarà un encariment d'alguns materials que necessiten els alumnes i castigarà, d'una manera especial, el món de la cultura.