CiU es rearma per aguantar fins a la consulta del 9-N

Bellaterra“Som a la fase definitiva de l’hora gran que ens espera”, va avisar Artur Mas als consellers nacionals de CiU reunits ahir a Bellaterra per ratificar el nomenament de Ramon Espadaler com a nou secretari de la federació en substitució de Josep A. Duran i Lleida. El 9-N s’acosta a ritme vertiginós, amb la Diada traient el cap pel calendari, i els nacionalistes van aprofitar la trobada d’ahir per rearmar-se davant els mesos decisius que afronta el país. Encara sota l’impacte del cas Pujol -“L’últim cop que ens vam reunir, ell hi era”, va fer notar Mas als quadres del partit en una intervenció privada- i amb una tardor sense precedents, la federació mira de conjurar-se per no perdre la unitat en el camí cap a la consulta. Almenys fins que el govern espanyol recorri la consulta i s’obri definitivament el debat sobre què cal fer: si saltar la paret -és a dir, tirar pel dret amb la legalitat catalana suspesa pel Tribunal Constitucional (TC)- o convocar unes eleccions de caràcter plebiscitari en què l’elaboració del programa de CiU provocaria una forta sacsejada interna.

“Quan les coses es fan bé i les fem junts, els resultats són més bons. Ens convé que tothom ho tingui clar, al nostre país”, va sentenciar Mas en una frase que feia referència al procés de successió de Duran però amb càrrega de profunditat de cara al procés. I no només de cara enfora -les tensions amb ERC creixen a mesura que s’acosten les decisions crucials referides a la consulta-, sinó també de cara endins. Amant de la discreció i el silenci per prendre decisions, a Mas no li agraden les polèmiques que dirigents de CDC han protagonitzat sobre el paper del TC en el futur de la consulta del 9-N.

Entre autoestima i legalitat

En la part inicial del seu discurs, Mas va recordar que la federació ha patit fortes sotragades al llarg de l’última dècada: la formació dels dos tripartits, la crisi econòmica un cop al Govern i l’actitud recentralitzadora de l’executiu del PP. Ara s’hi suma l’afer Pujol, que el 25 de juliol va esclatar com una bomba dins el partit. Mas va confessar que se sentia “decebut i trist” per aquest cas, i va voler distanciar-se’n assegurant que “fa més de deu anys que CiU funciona sense que Pujol prengui les decisions” més rellevants.

L’expresident, malgrat que ja no era a primera fila, assistia puntual a les reunions de l’executiva de Convergència i a la de CiU, on acostumava a intervenir. Al congrés de CDC del 2012 també va tenir un paper actiu en la inclusió de l’estat propi dins el corpus ideològic de la formació nacionalista. En un context de descrèdit de la política, el líder de CiU va defensar el paper dels servidors públics, que “han de fer un vot d’honestedat, no de pobresa”, i va reconèixer “errors en el passat” que no s’haurien de repetir.

Davant dels sotracs, Mas va receptar autoestima. “En les circumstàncies negatives del passat, CiU ha tret bons resultats electorals. No ho oblidem”, va advertir el president, i alguns dirigents del partit ho van interpretar com un avís per greixar la maquinària per a les municipals i per a unes hipotètiques plebiscitàries. Mas va aprofitar per reiterar al president espanyol, Mariano Rajoy, que toleri la consulta per la via de no recórrer la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N al TC, i Espadaler va defensar que els anuncis de Rajoy de dur la consulta a l’alt tribunal no frenaran la voluntat de fer una consulta “legal”, un adjectiu gens triat a l’atzar.

“Final del camí”

Al Palau de la Generalitat tenen clar que es camina cap a un escenari de xoc amb l’Estat i que Rajoy es mantindrà bel·ligerant amb la consulta. Mas sosté que el procés es basa en la legalitat -ahir va defensar que és “perfectament possible” dins la llei-, però el PP ja prepara la resposta a les noves passes del sobiranisme al TC. I, si això es concreta, “serà el final del camí”. Una sentència enigmàtica que va derivar en un clam solemne per tancar el seu discurs: “En l’hora gran de Catalunya, tot això no es pot liderar des de la política petita dels partits”.

Una advertència a ERC -ahir el president li va llançar dards indirectes perquè “fugen” de ser al Govern- però també al flanc intern. De la unitat de CiU depèn part del 9-N i també la confecció del pla B.

Ernest Maragall: “ERC és qui està governant”

El líder de NECat, Ernest Maragall, va assegurar ahir que ERC és qui està governant actualment a Catalunya. “Exerceix un rol central en la conducció del país, tot i que no estigui dins del Govern formalment o dins del Palau de la Generalitat”, va considerar. Segons l’eurodiputat, els republicans s’han convertit en una “força central indiscutible” davant “l’evident feblesa” de CiU. “Si no hi hagués ERC el procés ja s’hauria aturat”, va destacar. Maragall va assegurar que CDC és un partit “contaminat i desgastat” que ha de “passar comptes amb la seva història i fer net”, en al·lusió al cas Pujol. “En aquests moments crítics, el país no pot dependre de les febleses i contradiccions internes de CDC”, va afegir. Mentrestant, el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va lamentar ahir que els partits polítics catalans estiguin més focalitzats en les seves “picabaralles” derivades del procés sobiranista que a fer front “als que volen impedir el dret a decidir”. “El problema que tenim és el govern central i la seva incapacitat de permetre la consulta”, va subratllar el dirigent ecosocialista durant la trobada tradicional d’inici del curs polític dels ecosocialistes, que es va fer a Blanes.