Política 11/10/2014

Explicant-se a l’esquerra madrilenya que entén el 9-N

i
Joan Rusiñol
2 min

Madrid“Per què hem vingut si ens en volem anar?” Aquesta és la pregunta que es feia, ahir al vespre a Madrid, el periodista basc Martxelo Otamendi. I és la pregunta que s’hauria formulat qualsevol madrileny que, badant pels carrers, es trobés dos amics com David Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament, i el director del diari Berria protagonitzant-hi una xerrada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Otamendi va començar la conversa amb Fernàndez, a la sala d’actes de la Fundación Abogados de Atocha, precisament amb aquest interrogant. La trobada es titulava ¿Por qué nos vamos? Títol sucós pels temps que corren. Els que els escoltaven, però, una sala plena de gom a gom, tenien molt clar què hi feien. Hi explicaven el moment polític de les seves nacions respectives, els Països Catalans i Euskal Herria, des d’un internacionalisme solidari amb tots els pobles de la península Ibèrica. L’acte es va poder fer amb normalitat gràcies al fet que CCOO els va cedir l’espai. Els responsables del primer lloc previst, un institut públic una mica més cèntric, es van acabar fent enrere. La conversa entre ells dos va derivar en una entrevista d’Otamendi a Fernàndez. Catalunya (és inevitable) està de moda.

Sense renunciar a Vallecas

L’auditori que els escoltava tenia tots els matisos -i les estètiques- de l’esquerra transformadora madrilenya. D’aquella part de la societat espanyola que no acostuma a sortir a les notícies però que entén les reivindicacions catalanes. Els que, si poguessin, també s’independitzarien d’una Espanya (la que mana) que tampoc els agrada. A la porta, un grup d’amics recollien firmes en suport al 9-N.

Fernàndez, còmode en una tradició netament internacionalista, diferenciava entre l’estat espanyol -el “búnquer” immobilista- i el poble. “No renunciarem a Vallecas, ni a Lavapiés, ni a la Sierra Sur”, els explicava un polític amb les arrels familiars a Castella i a qui, segons va dir, ja només li diu “xarnego” determinada dreta política i mediàtica. Ahir, a Madrid, els va explicar una transversalitat pel dret a decidir que costa d’entendre en l’eix dreta-esquerra. I els va assegurar que, passi el que passi, els vincles de classe persistiran.

stats