VALÈNCIAAlberto Fabra va fer un acte d'autoafirmació quan va dir a Mariano Rajoy que abans de la seva veu escoltaria "la dels valencians". El presumpte gir valencianista del president de la Generalitat durant el congrés en què va resultar reelegit ha quedat en res després que hagi dipositat la responsabilitat de liderar la defensa de la identitat en els exmembres de la blavera Unió Valenciana (UV) que ara militen al PP. Així, tots els membres de la flamant secretaria de signes d'identitat tenen un passat clarament secessionista.
Malgrat que Fabra no era sospitós de ser simpatitzant del blaverisme, les seves decisions dels primers mesos de mandat no indiquen el mateix. Poc en queda d'aquell president que va arribar amb la voluntat ferma de resoldre el conflicte de TV3 al País Valencià i que advocava pel diàleg per consensuar un decret d'educació plurilingüe que garantís l'aprenentatge del valencià.
Tot això s'ha oblidat i, en canvi, sembla que el regionalisme torna a guanyar pes en el partit. Tant que el número dos és l'històric militant del sector blaver Serafín Castellano. L'estratègia de Fabra és aglutinar en el PP tot el vot regionalista i contrarestar una hipotètica pèrdua de confiança en els comicis del 2015 que el deixi a l'oposició.
Fabra ha encarregat a la comissió de senyals d'identitat vendre la idea d'un partit valencià per sobre dels interessos del PP. Vol transmetre una imatge de "valencianisme útil, modern, intel·ligent i integrador". Uns termes que difícilment casen amb les persones que integren la secretaria executiva, ja que tots ells, sense excepció, van fer de l'anticatalanisme la seva bandera durant els anys de la batalla de València. Com a exemple, María Ángeles Ramón-Llin -exconsellera d'Unió Valenciana amb Eduardo Zaplana- és la presidenta del particular think tank valencianista del PP.
Aquest moviment de Fabra per absorbir el petit reducte de vot regionalista que perdura al País Valencià és la continuació d'una estratègia que va començar Eduardo Zaplana fa quasi 20 anys amb l'anomenat pacte del pollastre . L'acord amb la Unió Valenciana de Vicente González Lizondo va permetre a Zaplana convertir-se en president de la Generalitat. El 2004, i després de la progressiva pèrdua de rèdit electoral de la formació regionalista, UV va decidir donar suport al PP en les eleccions generals a canvi que el seu líder ocupés algun lloc de sortida en la llista del Senat.
El maig de 2011 el president d'UV, José Manuel Miralles, va demanar el vot per al PP i, a canvi, va ser recompensat amb el càrrec de director general de Coordinació del Desenvolupament Estatutari.
També hi ha un altre motiu perquè el PP torni a fer "valencianisme", ja que és la bandera de la formació emergent Compromís, que va créixer a les passades eleccions en bona part a costa d'ells. Fabra, que no parla habitualment valencià, no vol ser aliè a la identitat del país. El problema és a qui ha encarregat aquesta missió.
