Fabra intenta enterrar la perillosa herència de Camps

VALÈNCIA.El Partit Popular valencià celebra aquest cap de setmana a Alacant el seu 13è congrés regional amb poques incògnites per desvelar. Alberto Fabra serà escollit president per primera vegada pels compromissaris, ratificant així la designació que el juliol del 2011 va fer Francisco Camps després de presentar la seva dimissió. També se sap qui serà el número dos del partit. Aquesta tasca recaurà en l'actual conseller de Governació, Serafín Castellano, per exprés desig de Fabra. D'aquesta manera, l'aspecte més interessant del congrés serà saber com Fabra repartirà el poder entre les diferents famílies dels populars valencians, que, de ben segur, tindran totes representació en la nova executiva.

Ja ha passat gairebé un any des que Camps va deixar el càrrec i, malgrat els titubejos del principi, Fabra s'ha anat guanyant la confiança de tots els sectors del partit. No obstant això, aquest congrés és l'oportunitat d'or perquè marqui un punt i a part amb la gestió de l'expresident, atès que fins a aquest moment Fabra ha estat en ocasions lligat de peus i mans perquè el partit i els seus òrgans de direcció anhelaven una hipotètica tornada de Camps. Però l'aposta decidida de Génova per Fabra ha aconseguit que fins i tot els més incondicionals de Camps hagin anat claudicant en favor de l'actual president de la Generalitat Valenciana, sabedors que el seu futur va lligat al de Fabra.

La primera demostració de força l'ha fet posant Serafín Castellano com el número dos del partit, malgrat que el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, no han donat suport a la decisió. Una aposta arriscada per a Fabra que podria trobar-se amb algun sobresalt al congrés en forma de vot en blanc. Rus té molt poder a la província de València -que és la que més alcaldes, regidors i vots aporta al PP valencià- i podria pressionar perquè aquests plantessin el president al congrés. Per evitar que això passi, el mateix Fabra s'estaria plantejant atorgar als homes de Rus més pes en l'executiva regional.

La principal preocupació de Fabra és allunyar-se de la gestió del seu predecessor, Francisco Camps. El que va ser president de la Generalitat Valenciana durant gairebé vuit anys li va fer a l'exalcalde de Castelló un regal enverinat deixant el càrrec. Una administració sense recursos i esquitxada per nombrosos casos de corrupció. Però, a diferència de Camps, Alberto Fabra no ha pogut fer-se el desentès davant els problemes, i la seva gestió durant aquests deu mesos s'ha limitat a retallar la despesa i esquivar com ha pogut les crítiques per mantenir en les seves files imputats en causes judicials.

La idea de Fabra és que cap imputat ocupi cap càrrec a la direcció del partit i, si no hi ha sorpreses d'última hora, així anirà. Com a nou president i amb el suport de la direcció, Fabra podria fins i tot forçar algunes dimissions que fins ara podrien haver suposat una fractura dins del partit. El president de la Generalitat Valenciana sap que la corrupció és una ferida oberta en el PP que podria acabar amb la seva hegemonia en les institucions si no aconsegueix demostrar que la "tolerància zero" que predica, realment l'aplica.

Absències destacades

Evitar una foto amb un imputat és la raó que ha portat el president Mariano Rajoy a no acudir al congrés dels populars valencians i no enviar-hi cap dels seus ministres. Tampoc trepitja el País Valencià des que va guanyar les eleccions, i la màxima representació del PP espanyol en el conclave d'Alacant serà Esteban González Pons.

Després de la celebració del congrés, Fabra podria fer també alguns canvis al govern i al grup parlamentari, on hi ha diversos diputats imputats. L'opció que sona amb més força és la destitució de l'actual portaveu a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, per la seva vinculació amb la trama de desviament de fons destinats a cooperació quan ell era titular de l'extingida conselleria de Solidaritat.