Política 02/10/2012

José Bono: "El tripartit de socialistes i separatistes va radicalitza Artur Mas"

Clàssic. José Bono (Salobre, 1950) porta tota una vida en política. Ara ha plegat i publica 'Les voy a contar' (Planeta). Diputat, president de Castella-la Manxa, aspirant a líder del PSOE, ministre de Defensa, president del Congrés... I flagell del PSC

Ferran Casas
4 min

José Bono se sorprèn, anant en cotxe per Barcelona, que setmanes després de la Diada encara hi hagi estelades penjades a molts balcons. El seu esquema mental, sorgit de la Transició, està en crisi, si més no a Catalunya. Però ell, què carai, està de promoció i és el que compta. Ha cobrat 800.000 euros per publicar els seus dietaris. Un polític estrella.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Prendre notes és passar comptes?

Només ajuda recordar la veritat, perquè la memòria té oblits. He fet un esforç de 20 anys prenent notes cada dia: 17.000 folis. És una pràctica habitual als països anglosaxons.

Diu que no és un llibre de memòries. Per tant, no ha acabat?

Ni tinc càrrec públic ni vull tenir-ne.

No li vull dir mentider, però el 2000 va dir que si perdia el congrés del PSOE marxaria a casa. El 2006, quan va deixar de ser ministre, també. Es deixarà venir a buscar?

Sempre he dit el que pensava i ara no em plantejo un horitzó de retorn.

És un home dur i parla clar. ¿Zapatero era el contrari?

Les persones i els seus caràcters són difícils de definir resumidament, segur que vostè també té un caràcter més o menys fort en funció de les circumstàncies. No vivim en una campana de vidre. Per això no faig una descripció lineal de ningú. Em passa, per exemple, amb Alfonso Guerra, a qui critico i elogio: va ser clau per consolidar la Transició i perquè el PSOE acceptés la monarquia.

El balanç de la Transició és ampli, però coixegen l'encaix d'Euskadi i Catalunya i la memòria històrica. Zapatero ho va intentar...

El cafè per a tothom buscava calmar els militars durs, als quals es va dir: "No es preocupin, que Catalunya no tindrà més que la Rioja i Toledo". Això va tenir grans servituds que cal resoldre. En relació a la memòria cadascú ho veu com vol. Azaña va demanar, en plena guerra, "pau, pietat i perdó". Crec que és vigent.

Diu que el federalisme asimètric és un capellà no creient. ¿I algú d'esquerres contra el dret a decidir?

Però què m'està dient! L'esquerra defensa la solidaritat abans que l'autodeterminació. Sempre ha sigut així. Lluita per la igualtat de les persones al marge d'on visquin. El més cridaner és que l'esquerra sigui nacionalista. És com neu negra.

¿I com s'acaba amb el cafè per a tothom si no valen ni el federalisme asimètric ni el dret de decidir?

La Constitució. És la solució als problemes polítics d'Espanya. Usant els procediments legals es pot canviar, ni és eterna ni és immutable. Però complir-la i fer-la complir és obligació dels demòcrates.

El sorprèn la CiU de l'estat propi?

Tinc la idea que són moderats i compromesos amb la governabilitat d'Espanya. No els veig com revolucionaris perillosos ni bolxevics disposats a destruir l'ordre constitucional. Han sigut gent d'ordre.

Mas farà una consulta il·legal?

No ho veig, però no puc respondre per ell. Ha dit alguna cosa que pot induir a pensar-ho. En un estat de dret tots hem de complir la llei, sense excepcions. Si algú no ho fes, la democràcia estaria en perill.

L'Estatut va complir la llei i no va resoldre res. Ara al PSOE n'hi ha que demanen federalisme. Fan tard?

Pertanyo a un partit en què el terme federal ens és pròxim. Federalisme evoca igualtat i per això ens és amable. El que no podem entendre és el federalisme asimètric.

¿Això s'entén amb autonomies diferents en població, llengües, furs?

Que siguem diferents no vol dir que no siguem iguals en drets. El contrari a la igualtat no és la diferència.

L'Espanya autonòmica no ha satisfet Catalunya i Euskadi. ¿Encara podem parlar d'èxit col·lectiu?

Generalitzar el fet autonòmic fins i tot per a qui mai el va reclamar ha sigut bo. Però no s'ha reconegut la diferenciació d'Euskadi i Catalunya. Es pot fer si hi ha sentit patriòtic i ganes d'acords. Sempre dins de la Constitució. Catalunya i Espanya separades no les imagino pròsperes.

El 2007 Montilla va avisar de la desafecció cap a Espanya i no li van fer cas. Ara se sorprenen de la manifestació de la Diada. Miopia?

Tots hem comès errors. També quan es va creure que l'Estatut era la gran prioritat dels catalans. El govern de socialistes i separatistes no va moderar CiU, al contrari. Quan Mas guanya i no governa es radicalitza. Però ara calen solucions.

L'esquerra no dóna respostes a moviments com els indignats .

Hi ha motius per estar indignats però no hi ha motius perquè aquesta indignació es canalitzi contra la democràcia i la Constitució. L'esquerra no ha de defensar ni tractar de representar qui no acata la Constitució, però no pot oferir les mateixes receptes que a principis del segle XX. Si desprestigiem la democràcia correm el risc que algú pensi a trucar a tecnòcrates o colpistes.

Diuen que vostè té perfil de president de la república...

No digui disbarats. Tenim un cap d'estat que s'ha guanyat el lloc i ho ha fet molt bé en la defensa de l'interès d'Espanya. Si el 23-F no hagués actuat com ho va fer... I últimament ha demostrat ser molt humà, i allunyat de l'arrogància.

stats