L’actitud de Rajoy desconcerta a Madrid

MadridLa crisi sanitària del virus de l’Ebola i l’escàndol de les targetes en negre a Caja Madrid i Bankia han desplaçat aquests últims dies Catalunya del primer lloc als informatius espanyols. Però a la capital de l’Estat el debat territorial continua més viu que mai. En cercles polítics i empresarials es comença a verbalitzar en públic el neguit per l’enrocament de Mariano Rajoy.

La falta d’un relat alternatiu, més enllà de l’apel·lació constant al compliment de la llei, inquieta dreta i esquerra. Apareixen, tímidament, escletxes per intentar obrir vies que condueixin a un diàleg amb contingut, a pesar de l’actitud que manté la Moncloa. L’executiu del PP s’aferra a l’immobilisme -com a mínim fins al 9-N- mentre prioritza els esforços per redreçar la gestió de la ministra de Sanitat, Ana Mato; reconnectar amb l’electorat després de la retirada del projecte de llei de l’avortament, i contenir l’ona expansiva dels diners gastats sense control per l’entitat bancària que presidia Rodrigo Rato i que va haver de ser rescatada amb fons públics.

Pessimisme polític a l’espera de l’endemà del 9-N

“Estan instal·lats en el 10-N”, admet amb certa resignació un diputat del Congrés. Ningú detecta una voluntat real del president del govern espanyol de convertir el mot diàleg, que invoca sovint, en una intenció clara d’abordar les causes de fons del procés català ni, tan sols, de donar sortida als 23 punts que el president de la Generalitat, Artur Mas, li va posar sobre la taula en la reunió que van mantenir a l’estiu. Els pressupostos del 2015 en són l’evidència. Fonts parlamentàries asseguren que es percep la inquietud a les files del PP. Rajoy, en privat, manté les crides a la calma, confiat que l’independentisme no se’n sortirà. El convenciment entre polítics de partits diversos és que d’ara al 9 de novembre no hi haurà moviments perquè els dos executius s’han quedat sense marge per actuar. El dubte és si Madrid mourà peça després. És segur que aleshores el PSOE premerà l’accelerador de la reforma constitucional, però els grups de l’oposició són pessimistes pel que fa a la Moncloa: hi ha eleccions autonòmiques i municipals al maig i Catalunya és el principal element cohesionador entre les bases d’un partit que ha anat renunciant a les promeses més ideològiques.

Un nou to a Justícia amb el relleu de Gallardón

Els partidaris de l’acostament entre els dos governs miren esperançats el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, que aquesta setmana ha desdramatitzat els canvis a la carta magna. El to és diferent del que utilitzava Alberto Ruiz-Gallardón.

Neguit empresarial per les tensions amb Catalunya

Persones que participen en els principals fòrums econòmics de Madrid es pregunten, en privat, si Rajoy espera actuar quan ja les conseqüències del debat territorial es notin a la prima de risc. Aquesta setmana el president espanyol es va mostrar irat amb el portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, quan li va recordar que alguns dels mitjans de comunicació més influents, com el Financial Times, qüestionen el seu enrocament. Als debats del món empresarial madrileny, Catalunya s’ha convertit en un tema central i s’assumeix, expliquen alguns dels assistents, que l’statu quo ha quedat superat. A través de la premsa, aquest món també reclama un projecte alternatiu al sobiranista.

La societat civil es mou per buscar un nou encaix

El procés català ha acabat per desvetllar la reflexió sobre la idea d’Espanya. “Rajoy no ha fet un projecte de país que interessi a tothom”, es lamentava dilluns l’economista Ramón Tamames en un acte a la capital espanyola amb Societat Civil Catalana. El retret va ser compartit per més d’un dels assistents. Dijous, al Círculo de Bellas Artes, en una sala plena a vessar, un grup d’intel·lectuals presentaven un manifest a favor de l’Espanya federal. El rerefons, en aquest cas des del progressisme, era el mateix: buscar un nou encaix territorial. Divendres, també a Madrid, l’esquerra pro consulta omplia un acte amb el diputat de la CUP David Fernàndez. La societat civil madrilenya, heterogènia, es mou.