El model educatiu: l'escola necessita millorar

¿Formem bé els nostres joves? ¿Els donem prou eines per sortir-se'n en el món globalitzat d'avui? Els experts coincideixen que Catalunya no està a l'altura en aquests reptes. Però no som un cas aïllat. "Els mals del sistema educatiu català no són gaire diferents dels de l'Estat i els dels estats del sud d'Europa", explica el director d'estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC Carles Sigalés, que atribueix aquests dèficits al fet d'haver construït a corre-cuita un sistema educatiu en els últims 30 anys de democràcia. "No fa tantes dècades l'objectiu era encara la plena escolarització de la població. Hem hagut de cremar etapes molt ràpid, sense que els recursos ni la formació del professorat s'adeqüessin a les expectatives generades".

01

Fracàs escolar i abandonament

Tot i que els tres anys de crisi que portem han retingut molts joves a les aules -"Ara veuen que no tenir educació és un problema greu, un fet que havia quedat emmascarat en els anys de bonança econòmica", diu Sigalés-, encara hi ha un 26% d'adolescents que quan acaben la fase obligatòria, amb 16 anys, no volen seguir estudiant. I fins i tot un 22% ni tan sols acaben bé la fase obligatòria, perquè no es treuen el graduat d'ESO. "El problema és ja gairebé estructural, perquè malgrat les reformes educatives constants -la majoria, imposades per l'Estat- no s'ha pogut superar. ¿A què és degut? A múltiples factors. Cal una revisió profunda, no només dels recursos destinats a l'educació, sinó de currículum, metodologies, formació del professorat, responsabilitat de les famílies, tot", assenyala també el doctor en ciències de l'educació i coordinador d'Edu21, Enric Roca.

02

Poc diàleg amb el mercat laboral

El 47,4% de la població catalana només té estudis bàsics, mentre que, a l'altre extrem, un 30,8% tenen estudis superiors. Només un 21% estan a la franja del mig, amb estudis professionals de grau mitjà, segons l' Anuari de l'educació 2011 de la Fundació Bofill. "Aquest 20% hauria de ser el 40%, perquè es preveu que en els pròxims anys les feines sense qualificació a la Unió Europea (UE) només estiguin entre el 10% i el 15% i cada cop facin falta més tècnics mitjans, precisament el que menys tenim", diu Roca. Els catalans hem associat tradicionalment els estudis postobligatoris amb el batxillerat i la universitat. El 40% dels joves de 25 a 34 anys són universitaris, però només el 32% de les feines que hi ha actualment al mercat de treball demanen un títol universitari. "Aquest desajust té influència en el concepte social de la importància de la formació", perquè els titulats que genera el sistema no veuen les expectatives acomplertes, apunta el catedràtic de pedagogia i director de l'anuari, Miquel Martínez. En la seva opinió, l'ajustament s'ha de produir per les dues bandes, amb més inversió en R+D que generi llocs de treball d'alta qualitat i més oferta educativa de grau mitjà.

03

De mal comparar

El nivell de l'educació catalana dins el context internacional no és gens afalagador. Els informes PISA de l'OCDE fa una dècada que deixen en evidència les nostres mancances, tot i que ens situen millor que la mitjana de l'Estat (vegeu el gràfic). Però a més de les baixes competències dels nostres joves en ciència i matemàtiques, l'índex d'abandonament escolar ens situa també a la cua d'Europa. La comparació amb la resta d'autonomies tampoc ens fa quedar més bé. Segons l'anuari de la Fundació Bofill, els alumnes catalans són els que menys aconsegueixen graduar-se de l'Educació Secundària Obligatòria (ho fan el 78%), amb l'única excepció del País Valencià (75%), mentre que la mitjana estatal és del 81%.

04

Despesa pública

En la despesa pública dedicada a l'educació també destaquem negativament dins el context internacional. Catalunya destina avui el 3,9% del PIB al seu sistema educatiu, una taxa que ens situa a la cua de la UE dels 27, amb l'única excepció de Luxemburg (amb un 3,1%) i també en els últims llocs de les comunitats autònomes espanyoles. De fet, la mitjana de despesa a escala estatal és d'un 5%. Som en el número 14 a la llista de 17 autonomies en percentatge del PIB i al desè lloc en despesa per alumne (5.221 euros per estudiant, quan la mitjana estatal és de 5.319). No obstant, som la cinquena autonomia amb més despesa pública per alumne de l'escola concertada: 3.121 euros (la mitjana espanyola és 3.026). El 30% dels alumnes catalans van a centres concertats i un 5% als privats. Les famílies catalanes es gasten uns 148 euros anuals més que les de la resta de l'Estat en l'educació dels seus fills.

05

Una universitat eficient

Les universitats catalanes produeixen el 0,6% de la ciència mundial, un índex que proporcionalment està al nivell del Japó, Alemanya i Itàlia, i clarament per sobre d'Espanya i França. Un estudi de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques situava el sistema universitari català com el més eficient de l'Estat i un dels més eficients d'Europa, tenint en compte els recursos dedicats (0,65% del PIB). A més de la contribució en recerca, les 8 universitats públiques han actuat fins ara d'ascensor social: un 40% dels universitaris tenen pares sense estudis superiors. Però tot i que l'atur encara és més baix entre els universitaris, la crisi i la sobretitulació estan estancant l'ascensor.