Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

El Tribunal Constitucional esmena de nou el Suprem i autoritza la inscripció de Sortu al registre de partits

L'esquerra abertzale torna a la legalitat 10 anys després

El procés de pau al País Basc fa un nou salt qualitatiu. Aquest cop ha mogut peça el Tribunal Constitucional, que ahir va autoritzar a inscriure la formació abertzale Sortu al registre de partits polítics legals.

En una votació dividida (sis magistrats contra cinc), el Tribunal Constitucional va tornar a corregir ahir el criteri del Suprem. I ho va fer a favor de l'esquerra abertzale. L'alt tribunal espanyol va estimar el recurs presentat pels representants del nou partit Sortu contra la sentència del Suprem del març del 2011 que prohibia la primera marca política promoguda per l'esquerra abertzale que en els seus estatuts rebutjava explícitament la violència, inclosa la d'ETA. De fet, la creació de Sortu va ser el primer pas formal dels hereus de la il·legal Batasuna en un gir estratègic sense marxa enrere per allunyar-se de la violència. Llavors, però, el TS va concloure que Sortu seguia sent una estratègia de l'entorn d'ETA per poder tornar a les institucions.

Ahir el TC va negar la major i va aprovar la ponència de la magistrada progressista Emilia Pérez Vera en què es basarà la sentència. Pérez Vera ja va ser determinant el maig del 2011 per permetre a la coalició electoral Bildu concórrer a les municipals, en contra del criteri del Suprem i amb un notable èxit a les urnes. Amb la resolució d'ahir, el TC admet que impedint la inscripció de Sortu al registre, el Suprem va "vulnerar els drets d'associació dels recurrents en el vessant de llibertat de creació de partits polítics".

Un pas transcendent

Tres dels magistrats que ahir van votar contra la legalització -els conservadors Javier Delgado Barrio i Ramón Rodríguez Arribas i Manuel Aragón Reyes, proposat pel PSOE- emetran un vot particular per deixar clar el seu rebuig a la decisió.

L'esquerra abertzale, ara compromesa amb la superació de la violència, tal com ha defensat l'empresonat Arnaldo Otegi, torna a ser legal gairebé 10 anys després de la il·legalització de Batasuna -en aquests anys ha recorregut a marques blanques o coalicions per ser present a les institucions i no sempre amb èxit, com en les autonòmiques del 2009- i mig any després que ETA anunciés el cessament definitiu de l'activitat armada. Enrere queden més d'una desena d'intents, frustrats tots per la justícia espanyola, implacable a l'hora d'aplicar la llei de partits votada per PSOE, PP, CiU i CC. Més enllà de l'avenç evident que suposa per al procés de pau, la decisió del Constitucional, en la línia de les indicacions fixades pel grup de suport internacional en la resolució del conflicte, no altera el panorama electoral. L'esquerra abertzale tenia previst concórrer a les pròximes eleccions basques amb la coalició EHBildu, que recollia el testimoni de Bildu i Amaiur.

Ara bé, davant les reaccions de rebuig que el TC va generar entre els sectors més reaccionaris, l'alt tribunal no deslliurarà Sortu d'una sèrie de topalls per acotar els seus marges d'actuació. En la sentència es farà una enumeració "inequívoca" de les línies vermelles que els abertzales no podran sobrepassar si no volen quedar, de nou, il·legalitzats. Serà, de fet, la primera vegada que una resolució posa límits així. Fins i tot, segons fonts jurídiques, la sentència inclourà un reconeixement especial a les víctimes del terrorisme i especificarà quines actituds del partit podran ser considerades com a suport a la violència.

A més d'esmenar el Suprem, la decisió del TC també posa en contradicció el govern espanyol. Si bé res fa pensar que la decisió hagi desbordat Mariano Rajoy, ahir destacats ministres declaraven obertament la discrepància i s'entestaven a mantenir el discurs -de consum intern- del paral·lelisme esquerra abertzale - ETA. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va assegurar que en discrepa "clarament". Ara bé, va precisar que fins que no conegui els detalls de la resolució no es plantejarà instar a una nova il·legalització. Així, guanya temps per pacificar les associacions de víctimes, que ahir tractaven el ministre de poc menys que de traïdor en acusar-lo de rematar la negociació de José Luis Rodríguez Zapatero amb ETA.

El secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzábal, va lamentar que la decisió no contribueix a la fi d'ETA. Una tesi que no comparteix el govern basc, del PSE, que considera que la sentència reconeix "el que ja era una realitat" al País Basc. El PSOE va opinar que la resolució és "un bon pas en la normalització ".

El procés de pau va fent camí i ahir a la tarda, minuts després de la decisió del TC, Sortu ja obria el seu compte a Twitter i piulava un entusiasta " Egunon Euskal Herria! " [Bon dia Euskal Herria!]

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT