L’oferta del nou PSOE: reforma federal sense 9-N

MadridHi havia un temps en què, en el socialisme espanyol, el federalisme era cosa de Pasqual Maragall i pocs més. Un ex alt càrrec de la Generalitat es lamentava sovint que, quan el debat de l’Estatut estava en el seu punt àlgid, als actes que s’organitzaven a la seu del Govern a Madrid només s’hi acostaven els membres del corrent Esquerra Socialista. Ara, en canvi, la reforma federal és un dels pilars indiscutibles de la nova etapa que encetarà diumenge el PSOE, quan la militància elegeixi el futur secretari general. Es va evidenciar en el debat que els tres candidats van mantenir ahir a la seu del carrer Ferraz. Paradoxalment, la incògnita és si aquesta oferta política encara és a temps de convèncer el gruix del catalanisme, decantat cap a la reclamació d’un estat propi.

Amb matisos significatius, Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias van fer seva la bandera del PSC per obrir el meló constitucional i provar de buscar un encaix en què Catalunya estigui còmoda. Això implicaria un referèndum a tot l’Estat. De la consulta perquè els catalans exerceixin el dret a decidir el 9 de novembre, res de res. Mariano Rajoy ja té la resposta a la petició que va fer diumenge perquè el successor d’Alfredo Pérez Rubalcaba mantingui la seva línia d’oposició a les reivindicacions sobiranistes.

Pérez Tapias, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, va introduir un element diferenciador: proposa un referèndum no vinculant per “saber què pensen els catalans” que s’hauria de fer a l’inici del procés per orientar la negociació. Ell defensa -i ho ha escrit en llibres i articles- un federalisme plurinacional.

Suport a Miquel Iceta

Tot i les coincidències de fons, els altres dos polítics -d’entrada, els que tenen més possibilitats- van intercanviar retrets implícits per alguns dels comentaris que han fet en aquesta campanya interna.

Madina va recriminar a Sánchez que hagi anat esmenant el discurs de la singularització que va fer quan va visitar Catalunya. Provant de vendre solidesa davant una suposada improvisació del seu contrincant, va assegurar que ell sempre dirà el mateix. Entre altres coses perquè, segons va explicar, ja creia en el federalisme abans que el PSOE el recuperés. La seva proposta de reforma de la carta magna passa per ampliar el “reconeixement polític” de les parts, millorar el finançament autonòmic i convertir el Senat en una cambra territorial. I, si no és possible, tancar-lo. Va avançar que, si arribés a la presidència del govern espanyol, una de les prioritats seria cridar el president de la Generalitat, Artur Mas, per dialogar.

Sánchez, en canvi, va criticar, sense citar-lo, el diputat basc per obrir la porta a una consulta legal i acordada fent seves les tesis del socialisme català. Unes declaracions que després Madina va corregir. El parlamentari madrileny, amb molts suports a Andalusia, és contrari a la consulta i proposa passar de “l’estat autonòmic a l’estat federal” sense perdre de vista tampoc la igualtat entre espanyols i la unitat de la sobirania estatal. El seu punt d’arribada és la Declaració de Granada, que el partit va aprovar l’any passat. Pérez Tapias, que va demostrar més feeling amb Madina, va recordar-los que amb això no n’hi ha prou: cal convèncer que “val la pena viure junts”. Tots tres van elogiar el paper del PSC i van donar suport a Miquel Iceta. Sánchez va reivindicar la feina de Pere Navarro.

Regeneració democràtica

Guanyi qui guanyi, el congrés de l’últim cap de setmana d’aquest mes tindrà feina a recosir el partit. Tots ja s’emplacen a la “unitat”. El diputat per Madrid -desconegut fins ara per molts però amb el suport de la majoria dels barons territorials- va oferir un lloc a la seva executiva, si guanya, als altres candidats. Tots es van comprometre a convocar per al mes de novembre les primàries per elegir el cap de llista a les eleccions espanyoles. Sánchez no aclareix si es presentarà, Madina només si abans és elegit secretari general i Pérez Tapias hi renuncia.

Més enllà del model territorial i de l’organització interna, la nova etapa estarà marcada per la regeneració democràtica, una urgència que recorre tot l’arc parlamentari. Durant el debat, els dos principals aspirants van coincidir en la necessitat que un càrrec públic dimiteixi quan se li obri judici oral. En canvi, discrepen sobre l’aforament. La transparència i el control del finançament dels partits tindran un lloc destacat, guanyi qui guanyi.