BARCELONAL'efervescència del que havia de ser un xoc jurídic i institucional entre la Generalitat i l'Estat per les competències va durar amb prou feines mig dia. L'executiu català va decidir ahir al matí portar, amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), el reial decret estatal en educació al Tribunal Constitucional (TC). Mentrestant, el govern de Mariano Rajoy amenaçava de fer el mateix i impugnar-hi l'euro per recepta i la taxa turística catalana. El camp de batalla al carrer de Doménico Scarlatti de Madrid estava a punt. Però en qüestió d'hores va aparèixer, ja a la tarda, Josep Antoni Duran i Lleida. El portaveu de CiU a Madrid es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i van acordar una treva. "Intentarem arribar a un acord per resoldre les diferències", confirmaven fonts del grup català. L'escenari per signar la pau: la comissió bilateral que se celebrarà a finals de juliol.
"Actuarem per defensar l'autogovern en totes les circumstàncies", va proclamar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, una declaració d'intencions que es va anar modelant al llarg del dia perquè, en lloc de triar la via ràpida, l'executiu ha optat per la via lenta. La convocatòria d'aquesta comissió bilateral Estat-Generalitat, segons l'article 33.2 de la llei que regula el TC, amplia de 3 a 9 mesos el temps marcat per presentar un recurs a l'alt tribunal. D'aquesta manera, s'allarga el temps que tenen ambdues parts per arribar a un acord i, així, evitar un plet jurídic que es pot allargar anys i en el qual la part catalana sempre se sent en inferioritat de condicions, com va demostrar el procés de l'Estatut. I ara el govern central també vol evitar el xoc de trens -de fet, Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, així ho reitera sovint, i per fer-ho compta també amb el tarannà moderat i conciliador de Duran al capdavant de CiU a Madrid.
Un escenari "inenarrable"
El Govern, malgrat el to taxatiu del matí, ja estava convençut que l'executiu espanyol arribaria al TC. "En el context actual [amb la prima de risc disparada i el recent rescat financer], ¿com explicarà Rajoy que suspèn una iniciativa d'aquestes característiques [les taxes dels medicaments i el turisme], que està directament relacionada amb la reducció del dèficit? Seria inexplicable, inenarrable, inintel·ligible", va reflexionar Homs. El portaveu es va valer de la complicada situació espanyola en l'escena internacional -té tots els ulls dels mercats posats en l'èxit o fracàs del rescat- per desprestigiar un hipotètic recurs espanyol al TC. "Tot plegat quedarà en res", va advertir Homs i, posteriorment, van refermar fonts del Govern.
De fet, va ser Sánchez-Camacho qui va permetre que l'euro per recepta tirés endavant abstenint-se a la llei d'acompanyament de pressupostos després de pactar-la amb CiU. Homs va recordar que, a més, aquesta mesura estava prevista al pla de reajust que va aprovar el govern espanyol al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Camacho va justificar ahir el recurs al TC perquè ara, amb el decret de sanitat, considera que els catalans patirien "doble imposició". La treva d'ahir permetrà que l'euro per recepta -pel qual el Govern pretén recaptar 50 milions d'euros el 2012- s'apliqui a partir del 23 de juny.
La negociació per evitar el xoc jurídic, tenint en compte que té nou mesos de coll, pot solapar-se amb les converses per al pacte fiscal amb Rajoy. Mas té previst dur el nou model de finançament a la taula del seu homòleg a la tardor, i la batalla al TC seguirà viva si es materialitzen les amenaces. Un senyal més per al pessimisme entorn de la negociació d'un pacte fiscal mal vist, en públic i en privat, pel govern espanyol.
Al Parlament, mentrestant, el PP es queixava que el Govern "només faci oposició a l'executiu espanyol", segons el portaveu adjunt, Santi Rodríguez. Aquestes paraules lliguen amb el mal clima que hi ha entre CiU i el PP a Catalunya, que engegarà les pròximes setmanes una campanya per denunciar la "paràlisi i incompetència" de l'executiu de Mas. A la mala maror s'hi suma ara la possibilitat de dur al TC (tot i que el govern català no els pot aturar recorrent-los) els recursos contra els decrets llei de salut i educació per retallar 10.000 milions d'euros a tot l'Estat. Homs va explicar a la nit que si hi ha un acord no serà "un quid pro quo " que canviï una retirada de recurs per una altra.
L'oposició i la ràtio d'alumnes
Al migdia el portaveu va confiar que l'oposició s'arrengleraria amb l'executiu a l'hora de defensar les competències. Però PSC, ICV i ERC, més enllà de fer-ho, van considerar que es quedava curt. Bàsicament perquè no afecta la part del decret sobre la ràtio d'alumnes per classe, que augmenta amb les retallades. Per l'esquerra, això confirma que encara que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'excusi dient que ha d'aplicar la mesura perquè l'hi imposa Madrid, el cert és que "comparteix" la idoneïtat de posar més alumnes a les aules.
Educació, salut, competències, pacte fiscal i TC. Aquests són els escenaris de conflicte oberts entre la Generalitat i l'Estat per als pròxims mesos. Per ara, Duran fa de dic de contenció a l'espera que Mas i Rajoy signin la pau, si és possible.
