VIATGE OFICIAL
Política 25/11/2013

Mas aspira a un paper arbitral en el pols per la pregunta

Admet "inspiració" en Gandhi i la seva lluita per tenir un estat

i
Ferran Casas
3 min
Mas aspira a un paper arbitral en el pols per la pregunta El Govern diu que cal reactivar la cooperació

Enviat Especial a Nova Delhi (Índia)Artur Mas sap que, quan dissabte torni de l'Índia, es trobarà amb un tema que ja fa uns dies que ha començat a bullir i que ha de resoldre al desembre: la data i la pregunta de la consulta independentista. Fa una setmana, a porta tancada davant el consell nacional de CDC, va dir que tenia una idea de quina havia de ser, va demanar confiança i va assegurar que no seria ni tan explícita com la d'Escòcia ni tan confusa com la del Quebec. Ahir, a milers de quilòmetres de Catalunya, va marcar terreny i es va presentar com l'àrbitre d'un assumpte que pot fer embarrancar el procés. El president ha forçat CDC a enretirar-se del debat i, d'entrada, se situa entre dos focs: d'una banda ERC, la CUP i l'ANC, que exigeixen una apel·lació explícita a la independència, i de l'altra, Unió i ICV-EUiA, que pretenen una pregunta "inclusiva". És a dir, més ambigua.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Des de Nova Delhi Mas va avisar que, per més que Mariano Rajoy no estigui disposat a parlar-ne, el procés cap a l'estat propi "va fent camí" i que el pròxim pas és fixar la data i la pregunta sense deixar d'estendre-li la mà, perquè seria "contradictori" que un moviment democràtic "renunciés al diàleg". El cap de l'executiu va afirmar que la seva "mà estesa" és permanent amb Rajoy però especialment amb els partits amb els quals ha d'acordar la consulta.

"Tot això ja és prou complicat -va dir- perquè tothom fixi posicions unilaterals. Ara ens cal un consens ampli i possible". Per ell, és "normal" que tothom "estiri la corda", però si se segueix fent de manera inflexible, l'acord no serà possible. "La meva responsabilitat no és estirar la corda sinó buscar l'entesa", va indicar erigint-se en àrbitre.

Mas no va detallar quins passos seguirà immediatament per forjar l'acord ni quines cartes es guarda per desencallar la situació. Fonts de Presidència sí que van confirmar la informació de l'ARA segons la qual convocarà reunions bilaterals i finalment una cimera per encarrilar i escenificar l'acord, si n'hi ha.

Complicitats exteriors però també molta unitat interna és el que va necessitar l'Índia el 1947 per independitzar-se del Regne Unit. Mas va visitar ahir el Memorial Gandhi, on una flama sempre encesa recorda el pare de la independència allà on se'l va incinerar, i el museu Nehru, un rònec casalot en honor al primer cap de govern del nou estat. Com és obvi, no va voler traçar paral·lelismes, però sí que va admetre certa "inspiració", cosa que li va costar retrets furiosos del PP. Mas va explicar que l'Índia és l'exemple de com s'imposa la voluntat de la gent i que el seu, igual que el català, va ser un procés "democràtic, popular i transversal", a més de pacífic.

Agenda institucional més prima

A partir d'avui, l'agenda fa una immersió en el front econòmic, més tenint en compte que l'entrevista amb el vicepresident del governamental Congrés Nacional Indi, Rahul Gandhi, i amb un dels tres ministres amb qui s'havia de reunir (en aquest cas el de Tecnologia) es van cancel·lar ahir. El gegant indi és un país diferent i difícil. Ell aquests dies hi té, però, un paper més còmode que quan torni a Catalunya.

El Govern diu que cal reactivar la cooperació

En Mas no és habitual el contacte amb organitzacions dedicades a la cooperació. Ahir, però, va visitar un projecte educatiu de la catalana Streets of India. Allà va indicar que Catalunya és un país solidari i amb gent disposada a ajudar els altres, però que en els últims anys ha hagut de retallar brutalment el seu pressupost de cooperació per la crisi i que en el futur "caldrà recuperar-ho". No va citar el 0,7% del PIB que, al seu dia i en un context de vaques grasses, comprometia també CiU, però va obrir la porta a un canvi. El 2010 Catalunya dedicava 39 milions a cooperació. El 2014 en gastarà només 6,2.

stats