El PP ultima l’expulsió de Rodrigo Rato per les targetes opaques de Caja Madrid
La indignació ciutadana empeny el partit a retirar la militància al vicepresident econòmic d’Aznar
MadridL’home que semblava predestinat a ser-ho tot en nom del PP pot ser-ne expulsat com a militant ben aviat. Rodrigo Rato, totpoderós ministre d’Economia als governs de José María Aznar, un dels noms més ben situats per ser-ne el relleu a les eleccions del 2004, s’ha convertit en una nosa per als populars. La direcció del partit ultima l’expedient informatiu que ha obert a 16 militants, ell inclòs, per l’ús fraudulent de les targetes en negre de Caja Madrid, i que pot comportar la seva expulsió del partit. La pressió ciutadana pot acabar trencant el lligam, molt deteriorat, entre l’expresident de Bankia i la cúpula del carrer Génova.
Dels 86 consellers i directius de l’entitat bancària que, presumptament, s’haurien gastat 15,2 milions d’euros, n’hi ha 28 que van ser nomenats a proposta del PP, si bé no tots tenien el carnet del partit. Des que va esclatar el cas -que ha coincidit amb les crítiques al govern espanyol per la gestió de la crisi de l’Ebola-, els conservadors han procurat donar una imatge de màxima rapidesa i contundència. Ha fet el mateix el PSOE, que ahir va anunciar que ha acabat la fase d’investigació interna sobre els militants socialistes vinculats a l’escàndol.
El vicesecretari general d’organització del PP, Carlos Floriano, va assegurar que tots els “càrrecs institucionals” proposats per la formació de centredreta ja han dimitit. Ara toca prendre mesures de portes endins perquè, va dir, comparteixen la “indignació” de la gent davant d’uns fets “detestables”.
El nucli dur d’Aznar es trenca
El problema per al president del govern espanyol i del PP -qui té l’última paraula-és que Rato no és un militant més. Ell va ser, amb Jaime Mayor Oreja, un dels tres dirigents amb més possibilitats de ser el candidat a la Moncloa ara fa deu anys. Temps després, a les seves memòries, José María Aznar va relatar com el vicepresident econòmic s’havia descartat en dues ocasions. Més tard, Rato s’ho va repensar, però el cap de l’executiu ja havia triat Rajoy. Ara la seva possible expulsió com a militant té lloc poc després de la dimissió d’Alberto Ruiz-Gallardón, un altre dels homes que mai va amagar les seves aspiracions a tenir més responsabilitat política. La retirada del projecte de llei de l’avortament ha allunyat el govern de la dreta més conservadora, que té en Mayor Oreja un referents. El nucli dur de l’aznaritat ha acabat trencant-se.
De moment, la direcció popular afirma que està decidida a “arribar fins a les últimes conseqüències” amb Rato per enviar un missatge d’inflexibilitat amb aquest tipus de conductes. Segons les informacions, hauria tret del caixer 16.300 euros amb la targeta B durant els tres últims mesos en què va està al capdavant de Bankia, una entitat que va haver de ser rescatada amb diners públics. També s’hauria gastat 1.849 euros en clubs i discoteques en quatre dies. Davant d’aquesta situació, Floriano va afirmar que prendran mesures “afectin a qui afectin”. El Comitè de Drets i Garanties està recollint la informació que pot acabar amb la retirada definitiva del carnet o una suspensió cautelar, una figura que el PP ha fet servir diverses vegades i que, a la pràctica, acaba sent irreversible. Dijous Rato ha de declarar com a imputat a l’Audiència Nacional, fet que ho pot accelerar tot.
Bonificacions a Sánchez
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va haver d’admetre ahir que s’havia beneficiat, durant tres anys, d’una bonficiació de 60 euros mensuals en la hipoteca amb Caja Madrid per la seva condició de membre de l’Assemblea General de l’entitat. Era una rebaixa del 30% sobre la suma de l’Euríbor i l’1,75% d’interès que va signar l’any 2005. Sánchez formava part de l’organisme com a regidor de l’ajuntament de Madrid. “Sóc un polític amb les butxaques de vidre”, es va defensar.
