MADRID"Tenim un extraordinari interès pel que passa a Escòcia", admet un alt dirigent del PP. Amb l'antic pinyoldel partit a la Moncloa, el nucli que ara porta les regnes a la seu del carrer Génova de Madrid ha començat a fixar les prioritats de la formació. En política internacional, una de les més importants en els pròxims mesos serà evitar un efecte contagi a Catalunya i Euskadi del referèndum d'independència escocès, previst per a la tardor del 2014.
L'encarregat de posar en marxa aquesta nova agenda és el diplomàtic José Ramón García Hernández, que substitueix en el càrrec Jorge Moragas, ara cap de gabinet del president Mariano Rajoy. Aquest relleu, sumat a les excel·lents relacions que mantenen els conservadors britànics i espanyols, ha posat al centre de la diana la consulta que promou el primer ministre, Alex Salmond. L'objectiu, expliquen els populars, és deixar clar des d'un principi que el referèndum "no és extrapolable" a l'estat espanyol perquè són dues realitats molt diferents.
La FAES empeny
La campanya de la dreta espanyola pivotarà sobre una idea central: les quotes d'autogovern que reclamen una majoria d'escocesos "són menors que les que preveuen molts estatuts del règim autonòmic espanyol". S'aferren a la possibilitat que s'acabi imposant la idea que ha plantejat l'oposició d'Edimburg -laboristes, conservadors i liberals- de treballar per una devolution plus , gestionant un alt nivell competencial sense trencar amb Londres.
Per al PP, Espanya marca el sostre de descentralització possible. De fet, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ja va avisar fa uns dies que ha arribat el moment de posar fre a les reivindicacions nacionalistes i exigir "responsabilitat" a les comunitats autònomes. Una idea que enllaça amb el vell patriotisme constitucional que va voler instaurar, amb poc èxit, l'expresident espanyol José María Aznar.
No és estrany que la FAES, el think tank que ell presideix i que alimenta el discurs dels populars, ja hagi fet disparar llums d'alarma sobre Escòcia. La seva revista, Cuadernos de Pensamiento Político, hi dedica un article en l'edició de l'abril. Firmat per l'advocat Alberto Dorrego, hi diu que l'estatus internacional d'una Escòcia independent "hauria de ser l'eix central en l'enfocament de la qüestió per part del govern d'Espanya en la seva acció exterior, tant en el pla bilateral com, sobretot, en les institucions de la UE, en què resulta essencial anar definint conceptes polítics clars que siguin fàcilment comprensibles per a la ciutadania".
Fonts del PP admeten que aquest debat no existeix ara a les files del Partit Popular Europeu. No obstant, asseguren que els conservadors a Brussel·les tenen molt clara la convicció que si finalment Salmond se'n surt no serà reconegut com a membre de ple dret de la UE malgrat haver format part d'un estat integrant. Ara bé, la qüestió és complexa perquè la Convenció de Viena sobre el dret dels Tractats, vigent des del 1980, preveu que en cas de secessió el nou estat pot decidir si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu exestat.
Mirant la West Lothian Question
Si els populars no aconsegueixen posar-hi un tallafoc, recorden que al Regne Unit fa anys que s'ha plantejat la West Lothian Question, que es pregunta: ¿fins a quin punt els diputats escocesos tenen dret a votar al Parlament britànic els temes que no els afecten a ells sinó només a altres territoris? La FAES va obrir el debat a l'estat espanyol durant la tramitació de l'Estatut de Catalunya. Ara ningú ha posat sobre la taula oficialment la possibilitat de limitar el vot de catalans, bascos o canaris al Congrés, però en converses informals alguns dirigents comencen a treure-hi la pols. Per si de cas.
