AVANÇAMENT EDITORIAL
Política 23/03/2013

Pedagogia pel sí a can ICV

Jaume Bosch defensa en un llibre que els "federalistes de debò" votin a favor de la independència

Roger Tugas
3 min
FALTA DE COMPRENSIÓ FINS I TOT EN EL COGNOM
 La incomprensió d'Espanya respecte a la realitat catalana ha arrossegat Jaume Bosch a abraçar la independència. Explica, per exemple, com en la negociació de l'Estatut Alfonso Guerra va aprendre a dir el seu cognom, cosa que semblava complicada: "Duran i Lleida li va dir amb gràcia: «Alfonso, di 'bosque'». Ell ho va fer. «Y ahora», va afegir Duran, «quita la letra 'e'»".

Barcelona"Pretenc que la totalitat d'ICV i els seus 359.705 electors votin a favor de la independència". És l'objectiu confés de Jaume Bosch, diputat i membre de la direcció ecosocialista, i de la seva obra De l'Estatut a l'autodeterminació (Editorial Base), que dilluns arriba a les llibreries. Navega, però, entre dues aigües, la dels federalistes dubtosos i la dels independentistes radicals. Interpel·la els primers perquè facin confiança a l'estat propi i demana als segons que abandonin les presses i els maximalismes. En definitiva, posa la pista d'aterratge perquè ICV -i qui aquest partit representa- es decideixi a fer campanya pel sí quan finalment s'hagin de mullar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I ho fa un veterà polític que, tot i les quatre dècades en el sector catalanista del PSUC i d'Iniciativa, fins ara no havia fet el pas. El relat comença en el procés de l'Estatut, del qual va ser ponent. "Volia assolir les màximes quotes de sobirania dins de la legalitat espanyola", explica.

I és precisament en aquest procés on el llibre recull les anècdotes més sucoses i d'on surten les arrels de l'actual disjuntiva. Revela, per exemple, que ell i altres ponents van sortir "astorats" d'una reunió amb Pasqual Maragall "en comprovar que l'expresident desconeixia els mecanismes més elementals de la tramitació parlamentària del projecte d'Estatut", tot i ser-ne dels pocs defensors reals al PSC. Ja a Madrid, lamenta que "l'abstenció negociadora del PSC" arribés a "extrems insospitats", fos dins del PSOE, cosa que ajuda a comprendre les actuals dificultats per situar-se en el debat entorn del dret a decidir.

Però després de l'esgotament de la negociació, del seu desenvolupament, de la tisorada del Tribunal Constitucional i del rebuig al pacte fiscal, Bosch no veu ja gaire recorregut al federalisme històric d'ICV. "No sóc independentista, sóc un sobiranista que aposta ara per la independència", afirma, per la qual cosa ha compartit les seves reflexions amb els "sectors federalistes de debò".

L'argument pel qual creu que ICV, integrada per federalistes i independentistes, ha de defensar l'aposta per l'estat propi és simple: qui encara cregui en l'entesa federalista només podrà forçar l'estat espanyol a acceptar-la si primer Catalunya es declara estat sobirà i, com a resposta i a la desesperada, Madrid cedeix. Tot i això, es replantejaria el sí si l'executiu central abans obrís un "procés constituent que reconegués el caràcter plurinacional de l'Estat i el dret de Catalunya a l'autodeterminació". Deunidó .

Contra l'independentisme friqui

Tot i això, avisa que els federalistes poden arrufar el nas davant les actituds de "l'independentisme friqui" i, per tant, crida a "explicar amb claredat a la ciutadania quins són els objectius i quines les dificultats". Evitar, per tant, de defensar que no cal dialogar amb Madrid o esgotar les vies legals, i voler fer creure que el procés serà fàcil i ràpid.

¿Se situa Bosch, així, al costat de Josep Antoni Duran i Lleida? "Em situo al costat de Duran, Carod, Ridao i certs sectors del PSC, però no de Junqueras", respon. De fet, el llibre és molt crític, per exemple, amb els actors Joel Joan i Toni Albà, i insta a conèixer "la realitat de l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona i alguns barris de Lleida" i a no anar-hi amb un "missatge evangelitzador". Renya també la CUP per la seva abstenció en la declaració de sobirania: "Si els guerrers amagats dins el famós cavall [de Troia] s'haguessin quedat al seu interior, sense prendre la decisió de sortir i arriscar-se, mai no haurien conquerit la ciutat". Fins i tot, en l'últim capítol, reivindica els Països Catalans, però des d'una visió no uniformitzadora.

El principal retret que se li pot fer és que, com a part implicada, la crítica interna és nul·la. Sí que carrega contra la "ignorància" del líder d'IU, Cayo Lara, pel fet de reclamar un referèndum a tot l'Estat, però ICV en surt indemne. Ho justifica per la voluntat de convèncer del sí els seus militants. De fet, apel·la als orígens i a la història del PSUC per justificar la defensa del dret a l'autodeterminació, i fins i tot a la teoria leninista.

De fet, considera clau que ICV se sumi al procés per la seva ascendència en "sectors socials i àmbits en què difícilment arribaran CiU i ERC" i que no són històricament nacionalistes. I què cal que passi perquè acabin abraçant la independència? La recepta de Bosch és un procés plural que els inclogui, dotar-lo de contingut social i fer net de la corrupció.

"Si, en un moment històric, Catalunya es veiés en la necessitat de separar-se d'Espanya d'una manera total i absoluta, és molt probable que nosaltres, que no portem una etiqueta de separatistes ni de catalanistes, no fóssim dels que quedaríem enrere". Ho va dir el 1936 el dirigent comunista Estanislau Ruiz Ponsetí poc abans de la fundació del PSUC. Aviat es veurà si és així.

stats