BarcelonaFa més de 30 anys que en Raimon va musicar una aparent constatació meteorològica que en realitat amagava un altre missatge. “Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe”, deia el de Xàtiva pensant en els avantpassats dels jutges del Constitucional. Els dotze van dictaminar, seguint la metàfora presidencial, a la velocitat del so, i l’emprenyada va provocar una insòlita protesta aquàtica a la plaça de Sant Jaume.
Bascos, irlandesos i escocesos potser estan acostumats a manifestar-se sota un xàfec com el que queia ahir a les set de la tarda, l’hora de la concentració, però aquí no en dominem la logística. El mar de paraigües no és una bona protecció perquè provoquen un desagradable efecte cascada. Posin-se quatre dins la banyera de casa vestits, despleguin els paraigües, obrin l’aixeta i ja m’entendran. Davant del xàfec, només un bon impermeable servia de protecció. Així ho va calcular Quim Arrufat, a diferència d’altres vips assistents. A Oriol Junqueras la camisa se li va enganxar al cos, Josep Rull es mullava poc gràcies a mantenir una posició fixa i la resta feien el que podien. El número dos de Convergència Democràtica assegurava que farien “tot el possible” per votar el 9-N mentre positivava el xàfec: “Els italians diuen que, quan et cases i plou, porta bona sort; per tant, ens anirà bé”.
“Que boti el Junqueras”
Potser per als assistents l’enunciat “fer tot el possible” ja no és suficient si atenem als crits de “President, ni un pas enrere” o “Volem la campanya” en referència a la suspensió dels anuncis sobre la votació del 9-N. El desig “Volem votar” ha evolucionat cap a l’afirmació convençuda de “Votarem”, tot i que al Madrid polític ho veuen com un imperatiu amenaçador. S’hi van afegir el clàssic “In-inde-independència”, “Fora, fora, fora la bandera espanyola” o novetats com “Que boti el Junqueras”. Just quan pensava que havíem aconseguit desterrar el “Boti, boti, boti, espanyol qui no boti”, part de la plaça el va començar a cantar. Gomet vermell.
Comencen els parlaments amb la lectura del manifest per part de la futura Marianne de la República Catalana, la Sílvia Bel. Dues idees clares: “Això és un cop de porta a la democràcia” i “El Constitucional ha mostrat la seva dependència del poder executiu”. A més dels mitjans habituals, hi detecto dos tocs pintorescos. D’entrada, 13TV, la tele dels bisbes espanyols que prediquen l’Armageddon a les seves tertúlies i que van sense cap mena de logo de la cadena. En segon lloc, els reporters d’Hispan TV, una televisió dels iranians que segueixen habitualment el procés.
És l’hora per a la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, que es permet fer broma. “Molt bona tarda, molt bona tarda”, diu de manera emfàtica per afegir: “No ens espanta res i no ens farem enrere”. Pren nota, Mariano. El xàfec no s’atura i li toca a Carme Forcadell, que també ho lliga amb les inclemències: “Ens hem de mullar per la independència”. La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana ho aprofita per recordar que la campanya dels 100.000 voluntaris està en marxa i que, per això, “a part de cridar independència hem de parlar amb tothom”.
Plaça plena tot i el temps
Són les vuit del vespre, fa estona que els parlaments han acabat però la plaça és fins i tot més plena. “Home, ara que ha parat de ploure ho hem d’aprofitar”, sento a uns metres. Allò tan català d’aprofitar. Afortunadament, la Champions ajuda a buidar l’espai, tot i que una part dels concentrats enfilen Via Laietana en una manifestació improvisada. Ja marxant, sento una parella sintetitzant el que s’ha viscut avui: “Què és una simple pluja al costat del Constitucional?”
