Rajoy reforça el pes polític del seu govern amb Alfonso Alonso

MadridHi havia moltes veus que demanaven a Mariano Rajoy que aprofités la dimissió d’Ana Mato per reforçar políticament el seu govern. Alguns creien que, a falta d’un any per acabar la legislatura, era un bon moment per donar un impuls renovat a l’executiu. Fidel a la seva manera d’actuar, el president espanyol va optar per substituir només la plaça vacant, sense moure altres peces. Ara bé, ha situat al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat un home de pes dins del PP, el fins ara portaveu parlamentari al Congrés, Alfonso Alonso.

Aquest polític basc, nascut a Vitòria el 1967, és un home pròxim a Rajoy. De fet, en molts dels moments crítics de la gestió presidencial o quan han esclatat escàndols que han sacsejat el partit, ell ha sigut la cara visible. Ara és recompensat. A més, té la plena confiança de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Formen part de la mateixa generació i han anat fent carrera de portes endins, amb altres polítics com Iñaki Oyarzábal (responsable de justícia del PP), José Luis Ayllón (secretari d’estat de Relacions amb les Corts) o Álvaro Nadal (director de l’Oficina Econòmica de la Moncloa).

Abans de fer el salt a la política estatal, Alonso va ser alcalde de la seva ciutat, entre el 1999 i el 2007. Després d’una breu estada al Congrés de Diputats -del 2000 al 2001- va repetir com a cap de llista per Àlaba a les eleccions generals del 2008 i del 2011. Durant els tres primers anys, a l’oposició, va anar teixint complicitats amb l’equip que després prendria les regnes d’un govern del qual ara passa a formar part. Com Mato -que va dimitir per presumptament haver-se beneficiat dels negocis del seu exmarit amb la trama Gürtel-, tampoc ell té formació en el camp de la sanitat. És advocat i filòleg.

Duresa en la qüestió nacional

El mateix dia que s’anunciava el nomenament (sortirà avui al BOE), Rajoy va demanar als seus ministres més presència als mitjans de comunicació. Aquest és un terreny en el qual es mou amb agilitat Alonso, que s’ha caracteritzat per una oratòria amb pocs eufemismes i un discurs contundent en temes com la qüestió nacional. Des de l’alcaldia sovint es va erigir com a mur institucional al PNB de Juan José Ibarretxe. A Catalunya va generar una forta polèmica, a principis d’any, quan va dir que “és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes”, en referència a la consulta del 9-N. Tot i això, és un dels dirigents que han apostat -en part pel coneixement que dóna el dia a dia parlamentari- per buscar punts de retrobament amb CiU abans no fos massa tard, a través de vies com el finançament autonòmic.

El PP encara no ha triat el substitut d’Alfonso Alonso al capdavant del grup parlamentari però aposta per la continuïtat. José Antonio Bermúdez de Castro n’era fins ara el número 2. En aquesta etapa final de la legislatura, els conservadors es bolcaran a fer pedagogia de la feina feta. La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública ja va alertar ahir que el canvi ministerial no és rellevant, ja que consideren Alonso “coresponsable de les retallades i privatitzacions”.