Publicitat
Publicitat

REFORMES A L'ADMINISTRACIÓ

Madrid està en contra de les àrees metropolitanes i les mancomunitats

Rajoy reforçarà el pes de les diputacions

Mariano Rajoy va ser president de la Diputació de Pontevedra quan encara no havia complert 30 anys. Des d'aleshores sent una fascinació especial per aquestes institucions i ha donat ordre de no afeblir-les. Al contrari. L'informe que està preparant el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques sobre la reordenació dels municipis, que ha d'estar enllestit aquest mes, els donarà encara més pes.

El govern espanyol justifica els canvis que pensa posar en marxa amb raons estrictament d'eficàcia, per garantir un servei adequat als ciutadans. No obstant això, la proposta és l'altra cara de la moneda del pla recentralitzador que ha posat en marxa l'executiu del PP des de la Moncloa i que pretén buidar l'autogovern, cedint competències a l'Estat i als municipis. Ahir, el secretari d'Estat, Antonio Beteta, ja va avisar que les comunitats hauran de deixar anar llast. "No per ser més gras s'és més fort", va subratllar.

El responsable de dirigir aquesta "redefinició" del món local és el ministre Cristóbal Montoro, que dins del govern espanyol lidera l'ala més centralista i inflexible. Els nacionalistes catalans admeten en privat que s'ha convertit en el gran mur per arribar a acords a Madrid.

El seu ministeri ha encarregat a un grup d'experts un estudi que servirà de punt de partida per modificar la llei reguladora de règim local i, més endavant, la d'hisenda dels ajuntaments. Mentre se n'esperen les conclusions, Beteta ja va avançar ahir algunes línies aprofitant un esmorzar informatiu organitzat per la Fundació Democràcia i Govern Local, que encapçala el president de la Diputació de Barcelona, el convergent Salvador Esteve.

Incompliments

Hisenda parteix de la base que la situació actual de l'Estat espanyol, en què el 95% dels municipis tenen menys de 20.000 habitants, és inassumible. Amb un to molt dur, Beteta -exconseller d'Esperanza Aguirre- va deixar clar que "no tots els ajuntaments són capaços de portar els seus comptes ni de prestar els serveis als ciutadans". Per reforçar aquesta idea de descontrol, va explicar que 2.004 ajuntaments encara no han presentat el pla d'ajust que els exigeix el ministeri per poder acollir-se al pla de pagament a proveïdors. Dels 2.619 que ho han fet, 315 no han passat el filtre. Hi ha casos alarmants, com el de Pioz, a Guadalajara, que trigaria 7.058 anys a eixugar els 16 milions d'euros de factures pendents d'abonar.

Per endreçar aquest suposat galimaties, Rajoy treballa amb la idea de donar més "múscul" a les diputacions perquè siguin "l'autèntic garant dels serveis públics". A diferència del PSOE, que durant la campanya electoral en proposava la supressió, el PP nega que això servís per estalviar diners. En tot cas, diu, només traslladaria despesa d'una administració a una altra.

En els plans governamentals, un cop clarificades les competències obligatòries de cadascú amb la nova llei "i el grau d'eficiència" que s'exigirà, els petits municipis es veuran obligats a triar: o fusionar-se amb els seus veïns o cedir les claus a la diputació perquè es faci càrrec directament dels serveis al grup d'habitants. Madrid pronostica que aviat hi haurà ajuntaments que només seran "ens representatius" sense capacitat de gestió. En cap cas, el ministeri té intenció d'ordenar agrupacions de nuclis municipals perquè entén que aquest tipus d'iniciatives, com ha passat a Galícia, on s'han fusionat dos pobles, han de partir de les necessitats del territori. A més, sibil·linament la llei empenyarà alguns alcaldes a haver de fer el pas.

Oposició a les mancomunitats

En l'esquema madrileny no hi ha lloc, per ara, per a les vegueries i caldrà veure quin paper es reserva als consells comarcals. Beteta va avançar que les mancomunitats de municipis, llevat d'algunes excepcions, tenen els dies comptats. Es tracta d'organismes que, com els consells comarcals, gestionen conjuntament àmbits que sobrepassen les possibilitats de pobles petits i mitjans.

La filosofia de fons de l'equip de Montoro és que "cal podar un sector públic tan frondós. Reduir i tornar a allò bàsic, fent menys coses i bé". Això implica també reduir empreses que pengen dels ajuntaments i altres entitats com les àrees metropolitanes. Esteve va alertar el ministeri que no pot posar al mateix sac totes les àrees metropolitanes. "Crec que el fet metropolità a Barcelona és innegable i hi ha de ser", va afirmar, apel·lant a l'important entramat logístic, amb el port i l'aeroport al capdavant, que en formen part.

La reordenació, dissenyada a Madrid, està en marxa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT