L’ESTRATÈGIA DELS SOCIALISTES
Política 22/11/2014

Sánchez busca omplir el buit de Rajoy

Intenta que la reforma constitucional qualli a Catalunya davant l’immobilisme del govern espanyol

Sara González
3 min

Barcelona“Seré, i molt, a Catalunya”. Aquest era el desafiament que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, llançava ahir des de Barcelona a un Mariano Rajoy que no trepitjarà territori català fins d’aquí una setmana, vint dies després del 9-N. El líder dels socialistes ha vist en l’absència del president el filó perfecte per intentar que la seva proposta de reforma Constitucional qualli entre els milions de catalans que no van respondre a la crida dels partits sobiranistes. Ho fa conscient que si no consolida un bon coixí de suport a Catalunya tindrà més difícil arrabassar la Moncloa al PP.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, en un moment de crisi del bipartidisme a causa, especialment, dels casos de corrupció que esquitxen tant els populars com els socialistes, Sánchez posa l’accent en el que considera que pot marcar la diferència: oferir una proposta per resoldre el conflicte territorial mentre Rajoy, a qui va titllar del “pitjor president de la democràcia”, segueix apostant per l’immobilisme. El líder del PSOE ja va venir el 10-N a Catalunya i hi ha tornat a fer una altra visita llampec aquesta setmana. Dijous a la nit es va reunir per sopar amb el lobi Pont Aeri i ahir es va entrevistar amb representants d’entitats com el Banc dels Aliments, el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Notaris, així com figures de la cultura i el panorama mediàtic català.

“La unitat d’Espanya no es defensa a base de querelles”, va reivindicar Sánchez, que va reptar Rajoy, d’entrada, a moure fitxa de manera immediata per donar resposta a les 23 reivindicacions que Artur Mas li va posar sobre la taula al juliol. Va assenyalar també que la pista d’aterratge del diàleg ha de ser una reunió a tres bandes en què participin el president català, Rajoy i ell mateix com a líder de l’oposició. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va replicar que les 23 mesures ja estan “analitzades i estudiades” i que algunes seran realitzables i altres no.

Una reforma sense concrecions

A mitjà termini, va insistir Sánchez, la solució passa per avenir-se a reformar la Constitució, un projecte que a hores d’ara no concreta. I és que sap que si mai s’encara la reforma es destaparà la caixa dels trons al PSOE, una bona part del qual no vol ni sentir a parlar del reconeixement de Catalunya com a nació o del principi d’ordinalitat en el finançament, qüestions que els d’Iceta veuen com alguns dels punts clau perquè la proposta s’obri camí. “Federalisme és federalisme i punt”, va sentenciar Sánchez en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual es va limitar a parlar del reconeixement de les “singularitats”, però no d’asimetries, i de la necessitat de reformar el Senat.

Tot i això, el PSOE encara està als antípodes del seu gran objectiu i té un any per intentar capgirar la situació amb Podem trepitjant-li els talons. No ho té gens fàcil, veient els pronòstics que s’han fet fins ara. Sobre les últimes enquestes, que auguren una nova patacada sense precedents del PSC, Sánchez no va poder fer més que encoratjar a “capgirar” els sondejos i prometre que s’arremangaria per intentar aconseguir-ho. “Ara mateix hi ha molt extremista i poca centralitat”, va afirmar, tot lloant, un cop més, el paper que els socialistes catalans intenten exercir com a àrbitres del conflicte. Davant els que critiquen la seva tercera via, el líder del PSOE va demanar “respecte” per l’única proposta “conciliadora” que s’ha fet en tot l’Estat. Que els catalans puguin votar el seu futur en un referèndum, va insistir, no entra dins dels seus plans, i admet que se sent “còmode” amb l’article 2 de la Constitució, que blinda la “indissoluble unitat de la nació espanyola”.

Però falta que Sánchez tregui rendiment de les seves visites a Catalunya. Un dels assistents al sopar del Pont Aeri explica que només hi havia representants catalans i, tot i que combreguen amb la tercera via, admet que no va ser una trobada on regnés l’“entusiasme”. I és que, per molt que intenti omplir el buit que deixa Rajoy, el gran repte serà omplir el buit en la societat catalana.

stats