El TC no sap quina declaració del Parlament ha de valorar
El Govern i la cambra sostenen que els dos textos són complementaris
Barcelona.El Tribunal Constitucional (TC) no sap quina declaració de sobirania del Parlament ha de tenir en compte: si l'aprovada el 23 de gener -que defineix Catalunya com un "subjecte polític i jurídic sobirà"- o bé la que el 13 de març va instar el Govern a iniciar un diàleg amb les institucions espanyoles per fer possible el dret a decidir. Així es desprèn d'una providència dictada ahir pel TC en què pregunta a la cambra catalana si la resolució aprovada al març "substitueix íntegrament" l'anterior declaració del gener. Una declaració que ja ha estat impugnada per l'alt tribunal després que el govern de Mariano Rajoy decidís recórrer-la.
Aquesta interlocutòria va enxampar en plena roda de premsa Francesc Homs, conseller de la Presidència. "Els dos textos són perfectament complementaris, de manera que no hi ha contradiccions", va considerar després de la reunió del Govern. La primera declaració de sobirania -que va rebre el suport de CiU, ERC, ICV i el sí crític de la CUP, és a dir, un 63% del Parlament- era el primer pas de l'estratègia sobiranista que Artur Mas i els seus socis republicans havien planificat en el pacte de legislatura. En un primer moment, el govern espanyol no se la va voler prendre seriosament i la va menystenir argumentant que no tenia valor jurídic. Malgrat això, al cap de poques setmanes va decidir encarregar un informe a l'advocacia de l'Estat per determinar si calia dur-la al TC, com finalment ha acabat passant.
La segona declaració va sumar el suport del PSC, que va ser l'encarregat de defensar-la al Parlament. El paper dels socialistes va fer que el text sumés 104 vots a favor amb el mandat d'encetar el diàleg amb Rajoy per celebrar la consulta.
De Gispert i els serveis jurídics
La interlocutòria del TC va fer que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, encarregués ahir a la tarda un informe als serveis jurídics de la cambra catalana per tractar l'assumpte. De Gispert considera que les dues resolucions parlamentàries "manifesten voluntat política i acord polític", però que al mateix temps "no comporten efectes jurídics". La dirigent d'Unió, que no ha amagat la seva predisposició a endarrerir la consulta sobiranista prevista per al 2014 en cas que les circumstàncies no siguin les més idònies, va voler ressaltar que la interlocutòria del TC "no té precedents", de la mateixa manera que tampoc en té el recurs que va presentar el govern espanyol contra la primera declaració de sobirania. La mesa del Parlament serà l'encarregada de valorar l'informe dels serveis jurídics quan estigui preparat.
L'actitud de l'alt tribunal serà un dels aspectes que es tractaran dijous en la primera reunió del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que és l'organisme que haurà de plantejar al Govern les vies legals per celebrar la consulta. Mas té la intenció d'esgotar el diàleg amb les institucions espanyoles perquè l'estratègia, segons reconeixen diversos dirigents nacionalistes i un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA), és carregar-se de raons de cara a la ciutadania i de cara a Europa.
