Les animoses crides a la unitat de la recent Diada han servit de ben poc: Oriol Junqueras, envalentit per l’èxit de la V, ha optat per un cert maximalisme verbal (algun dia potser ERC ens explicarà per què tria El Mundo per fer les seves declaracions més sonades) i s’ha trobat amb una furibunda reacció de Duran i Lleida, en termes irats i fins i tot ofensius cap a ERC. Vés a saber què pretenen tots dos amb aquesta pirotècnia. Si el republicà ha deixat clar que no pensa cedir ni un mil·límetre la pressió sobre Artur Mas (la seva relació mútua no passa pel millor moment), el democristià ha demostrat que la seva prioritat no és la consulta sinó impedir per tots els mitjans una entesa entre CiU i ERC, ja sigui per fer un govern d’unitat o bé una coalició electoral. Però com a alternativa a la consulta, què proposa Duran? És el mateix que proposa Unió? I Artur Mas què n’opina, de tot plegat? Com diria Pasqual Maragall, CiU té un problema. Però aquesta vegada el problema pot afectar el procés en conjunt.
