Política 06/12/2014

De l’encaix autonòmic a l’aixopluc europeu

La maragalliana Fundació Catalunya Europa veu en l’Estatut l’inici del canvi polític

Laia Vicens
3 min

BarcelonaConstatar que el catalanisme com s’havia entès fins fa poc està esgotat i perseguir ara, com a irrenunciable, l’encaix de Catalunya a Europa. Aquestes són les dues conclusions que es desprenen d’una recopilació teòrica sobre catalanisme que ahir va presentar la Fundació Catalunya Europa, impulsada per l’expresident Pasqual Maragall. El Projecte del catalanisme polític en l’horitzó de l’Europa del 2020 és un compendi de 18 ponències de polítics i acadèmics celebrades el 2013 i que ara prenen forma de llibre. Una publicació que analitza el catalanisme des de totes les faccions: des de la branca conservadora, passant per la federalista i fins a l’independentisme, el carro al qual han pujat la majoria dels impulsors del think tank europeista. Alguns dels noms que hi donen el seu punt de vista són Ferran Requejo, Toni Comín, Mònica Terribas, Joan Manuel Tresserras, Vicenç Villatoro, Carles Boix, Joan Ridao, Josep Lluís Carod-Rovira i Miquel Iceta. La publicació vol deixar enrere la “precarietat teòrica” que Tresserras va afirmar que hi ha sobre el catalanisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els autors recorden que, tradicionalment, el catalanisme havia reclamat més poder per a Catalunya, a través d’un reforç de l’autogovern, així com potenciar la capacitat de lideratge de Catalunya per “transformar la resta de l’estat espanyol”, segons va explicar ahir el president del consell assessor de la Fundació, l’exconseller Antoni Castells.

Però des del procés estatutari i, sobretot, des de la sentència del Tribunal Constitucional que va liquidar el projecte i la massiva manifestació el 10 de juliol del 2010 en contra, l’agenda “està esgotada”. “El corrent central del catalanisme ha canviat”, va constatar Castells. Ara la demanda ja no és reivindicar més autogovern sinó “dotar-se dels instruments” i decidir lliurement el futur polític de Catalunya.

També l’exportaveu d’ERC al Congrés Joan Ridao va donar per “fracassat” el projecte catalanista que mirava “d’influir vigorosament” per trobar un encaix amb l’Estat. Un corrent “de les classes burgeses” que ja ha caducat, sobretot perquè l’onada sobiranista hi ha passat pel damunt. Un nou moviment que és “transversal, interclassista i intergeneracional”. Aquest procés ha implicat “un canvi de rasant” al mapa polític català, segons va explicar Joaquim Colomines, el president de CatDem, la fundació vinculada a CDC.

Sobiranisme o independentisme

I ara, què? Castells va observar que, malgrat els matisos ideològics, tots els participants aposten per “donar un nou cos polític a Catalunya”. Ara bé, aquest nou estatus no necessàriament passa per la independència. Ni molt menys. “Sobiranisme no és independentisme”, va deixar clar Castells. El que sí que consideren fonamental és buscar l’aixopluc del paraigua europeu: “El catalanisme polític ha d’estar present a Europa perquè està genuïnament interessat a ser-hi”, va afirmar Castells. L’etapa del catalanisme tradicional que buscava l’encaix amb Espanya és història. Ara els esforços se centraran a obrir-se i evitar que l’estat català quedi arraconat.

Antoni Castells no serà a la direcció de MES

El nou partit dels socialistes sobiranistes, Moviment d’Esquerres (MES), escollirà els seus càrrecs el 24 de gener. Qui segur que no formarà part de la direcció serà l’exconseller Castells, fins ara al PSC: “Seguiré ajudant, però segur que no tindré cap responsabilitat al partit”, va afirmar ahir. Al seu parer, “és un error” superar el debat sobre el referèndum i parlar ja d’independència. “Jo no estic d’acord a parlar ja d’independència sí o independència no, perquè encara no hem passat l’etapa anterior, la de la convocatòria d’un referèndum”, va explicar Castells.

stats