S’ha d’agrair la dedicació d’Alfredo Pérez Rubalcaba. En campanya electoral resulta una mica monòton, però sempre fa el que li toca amb l’eficàcia oratòria d’un autèntic professional. Ahir tenia un dia difícil; venir a fer campanya a Catalunya, per parlar de dues entelèquies igualment dubtoses -l’esquerra europea i el federalisme-, no li devia resultar fàcil ni tan sols a ell, sobretot perquè segurament els seus companys de míting tenien el cap en una altra banda, i qui sap si no intercanviaven missatges de mòbil parlant dels diversos highlights informatius que el PSC ens va deparar en la jornada d’ahir. El tema no és Europa, sinó la senyora de Terrassa; no és el federalisme, sinó la petició de condemna per Daniel Fernández i Manuel Bustos; no és res de res, excepte el mateix PSC, el seu desconcert i el seu futur, que per a molts ha de suposar una renovació inajornable, i és per això (i per les enquestes) que les eleccions europees fan tanta nosa. Amb tot el respecte per l’entusiasme que hi posa en Javi López.
