ENQUESTA ARA
Política 24/07/2012

Una clara majoria per la Hisenda pròpia

Jordi Muñoz
4 min
Resultats de l'enquesta en l'apartat sobre el pacte fiscal i la Hisenda pròpia

POLITÒLEGQuan es va encetar la reforma estatutària, una crítica recurrent va ser que el projecte de redactar un nou Estatut no responia a una demanda social real, sinó a un projecte de les elits polítiques catalanes que no s'ocupaven del que "realment interessava a la gent". El famós "bus de l'Estatut" en va esdevenir el símbol: voltava per Catalunya a la recerca d'un entusiasme i un suport popular que no va arribar. Si més no, no va arribar fins a sis anys més tard, en la massiva resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Constitucional.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara, en el projecte de pacte fiscal, la història sembla ben diferent. Amb les dades a la mà, és difícil negar que hi ha una clara demanda social per millorar el finançament de Catalunya. Difícilment es podrà reiterar el vell argument que això no interessa a la gent. La percepció d'injustícia pel tracte fiscal que rep Catalunya i la idea que una fórmula semblant al concert econòmic és una peça clau per superar la crisi s'han estès àmpliament i són compartides, ara, per una clara majoria de la societat catalana.

Consens social sòlid

I és que, si en alguna cosa ha tingut èxit CiU des que és al govern, és en la capacitat de marcar l'agenda política i situar els seus temes al centre del debat. Tot i que altres partits (especialment ERC) i diversos agents de la societat civil fa anys que hi insisteixen, qui defineix actualment els termes del debat sobre el pacte fiscal és la federació, des del Govern. De fet, CiU no només ha aconseguit liderar l'agenda política i mediàtica, sinó que també ha aconseguit arrossegar bona part de l'opinió pública a les seves posicions.

La pedra de toc de l'èxit del Govern a l'hora d'influir en l'opinió pública és que no ha aconseguit només el consens dels seus votants, sinó que sembla que ha pres cos un consens social que depassa de molt els seus simpatitzants i arriba a l'electorat de la majoria de partits.

Les dades de l'enquesta de Tàstic Consulting per a l'ARA mostren clarament com una majoria aclaparadora dels votants de CiU, ICV i ERC comparteixen la idea que el pacte fiscal passa, necessàriament, perquè la Generalitat disposi de la clau de la caixa d'una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos. Significativament, gairebé la meitat dels votants del PSC també comparteixen aquesta idea, per bé que entre els votants socialistes també n'hi ha gairebé un 40% que no tenen una opinió formada sobre el tema. En certa mesura, els electors del PSC reflecteixen els dubtes i ambigüitats en què, de moment, es mou el partit. Sembla, doncs, que per al PSC no hi ha una estratègia òptima, tot i que a priori podem pensar que els resultarà més fàcil arrossegar els indecisos cap a un pacte ambiciós que no pas rebaixar les expectatives de la meitat del seu electorat que comparteix els principis del concert.

Bones notícies per a l'executiu

Tot i que no és gens clar que el consens entre societat i Govern en la qüestió del pacte fiscal sigui suficient per contrapesar l'efecte negatiu del cicle econòmic en el suport a l'executiu de CiU, és evident que el president Artur Mas, si no tingués aquesta carta, es trobaria en una posició molt feble davant de la ciutadania, amb poca cosa per oferir, més enllà de retallades i noves taxes.

Per tant, totes aquestes dades d'enquesta són bones notícies per al govern de Mas, que indiquen que manté una certa capacitat de lideratge de l'opinió pública. Però aquesta congruència entre el plantejament de partida del Govern i l'opinió pública també comporta riscos, perquè redueix el marge de maniobra de Mas. L'ampli suport social a un pacte fiscal en la línia del concert fa que, ara, l'opinió pública sigui un factor a tenir molt més en compte que en la reforma estatutària. I fa que qualsevol intent de tancar en fals el debat a partir d'un pacte més o menys opac entre elits que rebaixi les expectatives creades corri el risc de topar amb el rebuig frontal d'una part significativa de la ciutadania, començant per la majoria dels votants convergents. Precisament per això, n'hi ha que afirmen que Mas fa uns mesos que transita un camí de no retorn. Potser és una conclusió precipitada que subestima la capacitat de l'electorat convergent per adaptar-se a situacions diferents. Però potser no.

7 de cada 10 enquestats donen suport a la Hisenda pròpia

Que gairebé 7 de cada 10 enquestats comparteixin la idea que el pacte fiscal necessàriament ha de passar per una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos situa el debat en uns termes que fan difícil l'acord amb el govern espanyol, si no és a costa de frustrar les expectatives creades. El consens és força transversal, i tot i que es basa en els electorats de les tres forces que van pactar les conclusions de la comissió parlamentària (CiU, ERC i ICV), arriba també a gairebé la meitat dels votants socialistes i fins i tot a un 35% dels del PP. Uns nivells de suport poc habituals en societats complexes com la nostra.

El nou model com a eina per sortir de la crisi

Com s'explica el gran consens social al voltant del pacte fiscal? Possiblement una de les claus cal trobar-la en el que expressen les dades de l'enquesta: més de la meitat dels enquestats estan d'acord o molt d'acord amb la idea que el pacte fiscal ajudaria a sortir abans de la crisi econòmica en què estem, per un minso 14% que hi està en desacord. El terç que no té clar que el pacte fiscal ajudés a solucionar la crisi està format sobretot per votants socialistes i abstencionistes.

La majoria creu que el pla B de Mas ha de passar per un referèndum

En un escenari de fracàs de la negociació sobre el pacte fiscal, què hauria de fer el govern de la Generalitat? Altre cop sembla que l'alternativa de convocar una consulta per plantejar obertament la relació de Catalunya amb Espanya suscita un ampli consens social. Les dades de l'enquesta tornen a dibuixar un consens clar entre els electorats de CiU, ERC i ICV -l'anomenat tripartit a la basca - mentre que els votants socialistes es mostren dividits entre partidaris de la consulta i indecisos. Fins i tot una bona part dels votants del PP també veurien amb bons ulls una consulta com a sortida al bloqueig negociador.

stats