Els crítics del PSC: la consciència tranquil·la davant l'ultimàtum

Girona / Barcelona"M'he reconciliat amb la política, amb gent com el meu fill i amb l'esperit fundacional del PSC". Aquesta és la reflexió que feia Marina Geli poques hores després de trencar la disciplina de vot al Parlament. Assegura que, entre les nombroses mostres de suport que rep de companys de partit i de ciutadans anònims, i l'ultimàtum fixat per Pere Navarro perquè renunciï a l'escó al Parlament abans d'aquesta nit, viu un moment "agredolç", com els seus companys de partit Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. La consciència els va pesar més que l'obediència i amb el seu gest van fer implosionar un partit que finalment ha triat no integrar una ànima sobiranista que cada cop s'ha fet més explícita al carrer.

Des de la plaça de la Independència de Girona -que fa referència a la guerra de la independència d'Espanya del 1808 al 1814-, la Marina de cal Valent de Salt reitera que no és independentista però que tampoc es vol oposar a aquesta opció si no arriba una proposta de Madrid que permeti a Catalunya ser un estat federat. Des que dijous va prémer el botó del sí a demanar autorització a l'Estat per fer la consulta en contra de la directriu fixada pel PSC, al qual està vinculada des del 1979, no li ha deixat de sonar el telèfon. Va argumentar que ho feia en nom de "la pluralitat", que a les terres gironines és especialment palpable i que es veu en la gent que aquests dies l'atura pel carrer.

Marina Geli: un cupaire a casa i suport al carrer

"Gràcies i molts ànims", li diu una noia de 23 anys que es creua pel carrer. Té la mateixa edat que el Pol, el fill petit de l'exconsellera, que simpatitza amb la CUP i al qual va dir públicament dijous que no volia "trair". Ni a ell ni a dirigents socialistes com l'alcalde de Flix, Marc Mur, que als seus ajuntaments han donat suport a la consulta i a la pregunta del 9 de novembre. Per contra, sap que la cúpula del PSC sí que se sent traïda. En acabar de votar, per acte reflex, es va quedar dreta palplantada a l'hemicicle: "Em considerava part de la majoria, però no podia aplaudir com ells".

Un jove atrafegat parlant pel mòbil s'atura un instant a estrènyer-li la mà; la Mercè, de 44 anys, li agraeix que hagi gosat no fer el que "políticament era el més correcte", i la Mauri, una "socialista de tota la vida" de 61 anys, li dóna un copet a l'esquena. A Geli li queda, però, la batalla més difícil: la de fer-se entendre i acceptar davant la cúpula d'un partit que no pensa passar per alt la desobediència.

Elena: "Tenim aprovació al carrer, però jo no ho visc com una festa"

"No considero quedar fora del grup parlamentari, el PSC necessita el que nosaltres som", diu Joan Ignasi Elena des de la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú, exhaust per la tensió dels últims dies. Insisteix que no es pot reduir tot a un conflicte orgànic, que cal afrontar-lo amb serenitat en comptes d'assenyalar una porta de sortida per la qual no només passarien tres diputats, sinó tota la militància que han retingut els moviments d'Avancem i el corrent Agrupament Socialista.

Per a Elena i per a la seva dona, a qui va conèixer als 18 anys a les Joventuts Socialistes, són dies difícils, tot i que ell està convençut que ha fet el que calia. "El gest ha tingut un alt grau d'aprovació al carrer, però jo no ho visc com una festa", deia divendres després d'haver participat en la celebració dels Tres Tombs. I puntualitza que no només els tres diputats díscols viuen una situació incòmoda, sinó també els diputats que van ser disciplinats i tot un partit que veu com el projecte pel qual han treballat durant anys trontolla.

Hi ha "tristesa", sí, però a la vegada també "il·lusió per veure com es pot relligar l'espai socialista" a Catalunya. Ho diu la diputada per les Terres de l'Ebre Núria Ventura, que, com els seus dos companys, amb prou feines ha pogut descansar els últims dies. "La situació fa mal perquè em sento el PSC molt meu. Ara hem de veure si podem caminar junts o bé si, com va dir un dirigent, sobrem", afirma. Agraeix, a més, que els veïns d'Ulldecona i els companys de partit se li acostin per fer-li arribar la seva "opinió sincera". Sigui en un sentit o en un altre. "El que cal ara, sobretot, és parlar, perquè el PSC sempre ha estat plural. Ningú dels que s'han atansat a mi m'ha dit que marxi", argumenta. Al carrer no, però a la seu de Nicaragua sí.

Navarro esgota ja les últimes hores esperant una renúncia a l'escó que previsiblement no arribarà. El seu entorn assegura que està "tranquil, segur que ha fet el que havia de fer i més fort que mai" en les seves conviccions. Precisament així és com se senten els tres diputats que dijous van desafiar la seva autoritat i que veuen com als seus pobles són aplaudits mentre el primer secretari espera que pleguin. Geli diu que farà els quilòmetres que faci falta per fer-se entendre -el 2013 en va fer 43.260 per la seva tasca de diputada-; Elena, que hi invertirà les hores de debat que calguin, i Ventura, que farà els viatges que facin falta des de les Terres de l'Ebre per justificar-se com a part d'un PSC que Navarro considera que no han respectat.

Elena es reafirma: "No tornarem l'acta"

El diputat del PSC i fundador del corrent crític Avancem, Joan Ignasi Elena, està "convençut" que seguirà "com a diputat" la setmana que ve, en el debat de pressupostos del Parlament. Elena va reafirmar ahir el seu compromís amb el partit. Després d'una reunió d'Avancem a Barcelona per analitzar les discrepàncies al partit, el diputat va reclamar diàleg per arribar a una entesa entre els diversos sectors. "Parlem i busquem camins per ser capaços de representar el que som", va demanar a la direcció del PSC, que exigeix que ell, Núria Ventura i Marina Geli tornin l'acta per no haver d'obrir un procés d'expulsió. "Catalunya ens necessita i nosaltres hem d'estar tots a l'altura del moment polític", va remarcar Elena.

Mentrestant, un grup de diputats afins a Pere Navarro van considerar ahir en un article a El Periódico que als socialistes els "fa falta molta gent" i "no els sobra ningú". "Per això no promourem l'exclusió en lloc de la unió, la suma i no la resta", afegeixen en l'escrit signat per dos barons territorials del PSC -Xavier Sabaté i Juli Fernández, líders de Tarragona i Girona-, per l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, pel portaveu del partit, Jaume Collboni, i per la mataronina Alícia Romero. Són dirigents que van sospesar abstenir-se en la votació de dijous.