Les dades d’Andorra, claus per al cas Jordi Pujol jr.

MadridEls gestos que van realitzar els diferents actors judicials del cas Jordi Pujol Ferrusola després de la seva declaració de dilluns a l’Audiència Nacional posen en dubte l’èxit de la investigació. La Fiscalia no va trobar motius per demanar cap mesura cautelar, termòmetre judicial dels indicis contra l’imputat, ni tampoc l’Advocacia de l’Estat, que representa l’Agència Tributària. La seva decisió s’alinea amb els ritmes que han guiat el jutge Pablo Ruz des que la sala penal va obligar-lo a obrir una causa contra el primogènit de l’expresident de la Generalitat a principis del 2013. El jutge va trigar 13 mesos a imputar Pujol Ferrusola i la seva exparella Mercè Gironès i sis més a citar-los a declarar. Ho va fer quatre dies després que l’expresident confessés l’existència d’un llegat familiar a l’estranger -una part correspondria al primogènit- que no havia sigut declarat durant més de tres dècades.

El jutge i la tinent fiscal d’Anticorrupció Belén Suárez, número dos de la Fiscalia especialitzada, van tenir dilluns oportunitat d’enfrontar les conclusions de la UDEF amb el testimoni que va oferir durant cinc hores Pujol Ferrusola. Ruz no pot adoptar mesures cautelars si cap de les parts personades ho demana. I no ho van fer, ni presó provisional ni tampoc retirada del passaport o compareixences al jutjat. La indignació de la cúpula policial, immersa en aquesta legislatura en les investigacions de presumpta corrupció a Catalunya, era majúscula.

Fonts de l’Audiència Nacional consideren els informes de la UDEF poc consistents. El principal, de 62 pàgines i que va guiar l’interrogatori de Ruz, està ple d’expressions que donen suport a aquesta afirmació. L’inspector en cap del Grup 24, que també va participar en el cas Palau, n’utilitza algunes del tipus “intuïm”, “és de suposar”, “estranyament” o “no queda clar”. En altres moments del document recull afirmacions com “aquesta instrucció no pretén desacreditar”, “sense ser experts coneixedors del sistema financer [referint-se als mateixos policies], ens porta a pensar que es tracta en tots els casos de comissions il·legals” o “el que succeeix entorn d’un immoble situat a Palamós és si més no peculiar”. Totes aquestes expressions són poc habituals en els densos informes policials sobre delictes econòmics.

A l’espera d’informació

Cobra encara més rellevància per al futur judicial del cas la informació que pugui remetre Andorra. Ruz va remetre a finals de juliol una comissió rogatòria a les autoritats del Principat demanant informació sobre els comptes que puguin tenir oberts als seus bancs la parella o alguna de les cinc societats investigades que estan al seu nom. Si Andorra revelés l’existència de fons ocultats per Pujol Ferrusola o Gironès, tots dos n’haurien d’explicar la procedència. La informació que Suïssa va subministrar a Ruz en el cas Gürtel va permetre acorralar Luis Bárcenas, que fins llavors havia aconseguit evitar la presó provisional.

Com en el cas Bárcenas, la justícia espanyola s’enfronta a una altra dificultat afegida que imposen tant Suïssa com Andorra. Cap dels dos països permet utilitzar en contra d’un investigat la informació per ells subministrada si no queda acreditat que els fons blanquejats provenen de la corrupció o de qualsevol altra greu activitat, com el terrorisme o el narcotràfic, però no simplement de la seva ocultació al fisc.

Ahir va transcendir que Pujol Ferrusola va negar al jutge l’acusació de la seva examant María Victoria Álvarez que portés bosses amb bitllets de 500 euros a Andorra. “La gent no va així per la vida”, va dir, segons fonts de la seva defensa. Quan el magistrat va preguntar què mou la seva examant, el primogènit dels Pujol va ironitzar: “Jo, l’única exclusiva la donaré aquí”.