Cinc excuses i un consol del PP català després d'una desfeta històrica

BarcelonaEl PP va obtenir ahir un dels pitjors resultats de la seva història a Catalunya. Siguin quines siguin les xifres analitzades, cal retrocedir tres dècades enrere, als temps d'Alianza Popular, per trobar unes dades similars. Ahir el PP va aconseguir 232.000 vots i 214 regidors. Fa quatre anys van ser 363.000 sufragis i 473 regidors. La sagnia és encara més greu perquè, atesa l'atomització dels municipis, els populars han passat a ser pràcticament irrellevants com a partit municipalista. Només a Pontons (Alt Penedès), un poble de 500 habitants, mantenen la seva majoria absoluta, mentre que a Badalona i Castelldefels tornen a ser la forçada més votada. En els dos municipis on governen amb Xavier García Albiol i Manuel Reyes, però, podrien bastir-se aliances d'esquerres que els prendrien el poder.

La magnitud d'aquesta desfeta es pot completar amb altres estadístiques electorals, i és que només van obtenir el 7,48% del total de sufragis –la pitjor xifra des del 6,71% de l'any 1991–. Van passar de tercera força a cinquena en percentatge de vots, però a molt poca distància de convertir-se en la setena, atès que només van superar en 2.000 sufragis C's i en 11.000 la CUP. Si s'analitza el nombre de regidors la situació no és millor, perquè els 214 actuals no són simplement un descens del 54,7%, són fins i tot menys que els 216 que van aconseguir l'any 1987, quan es presentaven com a Alianza Popular. En termes relatius, a Barcelona passen de tercera força, i aspirar a convertir-se en la segona, a enfonsar-se fins al sisè lloc.

La desfeta podria haver provocat dimissions però, lluny d'això, el partit ha tancat files i s'ha conjurat per llepar-se les ferides de portes endins. Almenys de moment, l'assumpció de responsabilitats es limita a dir que esperaven uns resultats millors i, com va dir ahir la presidenta Alícia Sánchez-Camacho, assegurar que "només" han perdut 130.000 vots, menys que altres forces polítiques. Avui la directora de la campanya, Dolors Montserrat, ha insistit en aquest argumentari, i malgrat acceptar cert vot de càstig, ho ha circumscrit a una tendència estatal. Montserrat ha volgut mirar al futur i ha apel·lat a la fortalesa de les seves sigles: "És en aquest moment quan un demostra si val", "Rectificarem i tornarem a tenir pes territorial", "Hem de tenir la capacitat de reaccionar i tornar-nos a aixecar", "No abandonarem mai els nostres principis i el nostre programa" i "Que ningú tingui cap dubte que el PP de la necessitat en farà virtut" han sigut les sentències més clares en aquest sentit.

Aquest és el recull de les cinc excuses esmentades pel PP per explicar la seva desfeta electoral:

1. Els ciutadans no han votat en clau municipal. Segons l'argumentari popular, la seva estratègia de cara a les municipals ha sigut l'adequada, sense cap errada. Els candidats s'han centrat en els problemes reals dels ciutadans i han prioritzat oferir solucions locals. Malauradament, la població no ha entès o no ho ha agraït prou. "La gent no ha valorat els programes municipals i no ha valorat els candidats", ha raonat la directora de campanya. Segons aquest relat, les causes de la desfeta són alienes als municipis i, per exemple, introduir el tema de la immigració com a fet diferencial respecte als altres partits, o bé que Alberto Fernández no hagi parlat de C's durant la campanya i sí de Barcelona en Comú, era lògic. "No ens esperàvem aquest resultat. La gent ens deia que era encertat el que defensàvem", ha afegit Montserrat.
2. L'herència rebuda del PSOE. El govern de l'Estat ha hagut de prendre "mesures impopulars" per salvar el país, com l'única solució possible al llegat rebut dels socialistes. Responsabilitat històrica per una banda, però "vot de càstig" per l'altra. En els propers mesos la societat començarà a notar els efectes de la bona gestió i de la sortida de la crisi i, per tant, els resultats haurien de millorar a les generals.
3. La corrupció política. "Al PP el castiga molt més la corrupció que a d'altres forces polítiques", ha dit Montserrat, malgrat que ha demanat perdó i ha fet fora els corruptes. És difícil saber per què, però és així, malgrat que el PP ha aprovat –en solitari– lleis per lluitar-hi en contra. "Mai a la història de la democràcia d'Espanya cap partit que ha governat havia posat sobre la taula un paquet anticorrupció tan brutal", ha insistit. Els efectes es notaran d'aquí tres o quatre anys i llavors serà impossible que un "impresentable" es coli en una organització. Novament, la causa de la desfeta és en l'entorn general i no en les decisions preses a Catalunya.
4. Allà on governen, els ciutadans sí que saben apreciar positivament la seva gestió. És el cas de Castelldefels i Badalona, on els dos alcaldes fins i tot han millorat el seu percentatge de vot, encara que a Badalona hagin perdut un regidor. "Demanem i esperem que ens deixin governar" perquè "el PP no escatimarà esforços perquè les institucions gaudeixin de la màxima estabilitat", ha apuntat. De fet, tot i que gestionar el govern de l'Estat no s'ha traduït en més suport, el PP aguanta com a primera força en molts dels ajuntaments que ja governava: "Estic convençudíssima que Albiol governarà a Badalona perquè és el que han demanat els badalonins", ha conclòs.
5. L'eclosió de forces emergents. "No és un vot a favor de C's, és un vot de protesta cap al PP", ha dit Montserrat sobre l'ascens de la formació liderada per Albert Rivera i, per extensió, sobre Podem. Segons aquest discurs, quan la gent entengui els esforços tornaran a fer confiança al PP, i que ho facin depèn sobretot d'un fet comunicatiu. "Hem de reflexionar sobre com arribar a la ciutadania. Explicar que som la solució i l'estabilitat per treure el país de la crisi", ha afegit la cap de campanya. A més a més, ara aquestes forces emergents hauran de gestionar i "s'hauran de definir". "Ara es demostrarà si són capaços", un experiment que en el cas d'Ada Colau a Barcelona asseguren que sortirà malament.

Més enllà de les cinc excuses, el suposat retrocés del procés independentista també ha servit al PP per anotar-se un consol i poder explotar l'argumentari segons el qual els seus resultats no són tan dolents. Montserrat ha explicat que CiU, ERC i la CUP només sumen un 41% dels sufragis a l'àrea metropolitana i "CiU ha entregat tota la seva massa electoral a ERC". Ara s'obre, doncs, una incògnita sobre si efectivament el 27-S hi haurà eleccions a Catalunya.

Al president de la Generalitat, Artur Mas, "li heu de preguntar cada dia, tres i quatre vegades", si convocarà aquests comicis, ha recomanat als periodistes, perquè "és la pregunta que tenen tots els catalans". De fet, segons el PP, el procés independentista està tocat de mort i qui no ho vegi és "cec", perquè Mas va convocar les eleccions quan els "partits emergents tan forts en els platós de la televisió" no existien. Aquests partits, ha assegurat, no tenen l'eix independentista entre les seves prioritats. "Vist el resultat de CiU, si es vol suïcidar (convocant eleccions els 27-S) és la seva opció", ha pronosticat Montserrat.