VALÈNCIADimecres el president del PP valencià, Alberto Fabra, lliurava el carnet de militant 142.000 a una jove castellonenca. En un moment en el qual la tendència és que els partits perdin militància, els populars no solament no ho fan sinó que en els últims tres anys l'han incrementat un 35%. Amb aquestes dades, el PP valencià és la formació política amb més militants dels Països Catalans.
La diferència amb la resta de partits valencians és abismal. El PSPV està actualitzant el seu cens després del congrés estatal del febrer, però segons dades del mateix partit, la seva base es xifra actualment en 20.237 afiliats o, en termes absoluts, set vegades menys que el PP. Per la seva banda, Compromís (la coalició que integra al Bloc Nacionalista, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds) té uns 4.000 afiliats, mentre que Esquerra Unida seria el partit de les Corts que menys militants tindria, amb 3.000. Al conjunt de l'Estat, el PP valencià només està per sota dels seus companys d'Andalusia, que tenen 153.000 afiliats, i superen àmpliament els madrilenys (90.000). A tall d'exemple, CDC en té només 30.000.
Militar i no sempre pagar quota
Malgrat la contundència de les dades, el politòleg valencià Jordi Muñoz matisa que "comparar dades de militància entre partits és molt complicat perquè els requisits en cada cas són diferents". Les obligacions a les quals sotmet cada partit els seus militants repercuteixen directament en el seu nombre, però no és fàcil quantificar-les. Algunes fonts asseguren que al PP no és un requisit estatutari pagar quota, amb què seria molt més fàcil reclutar adeptes a la causa que després no satisfan cap quantitat. Però el partit nega aquesta afirmació. D'altra banda, els censos dels partits no sempre corresponen a la realitat. Muñoz explica que "en el moment que hi hagués lluites internes en el PP i hi hagués impugnacions del cens, se sabrien dades precises".
Més enllà del preu estipulat per militar, el també politòleg i membre del PSPV José Moratal aporta altres raons que a parer seu expliquen l'èxit del PP al País Valencià. La primera és que els populars ostenten gairebé tot el poder institucional "i això fa que molta gent s'hi apropi per veure si pot aconseguir algun benefici". I la segona raó, segons Moratal, seria el seu ampli espectre polític, que "va des de l'extrema dreta al centre liberal i en què hi ha gent de dretes convençuda però també valencianistes victimistes pel tracte rebut de Madrid". Muñoz afegeix que, malgrat estar al poder, "el PP ha mantingut la presència al carrer". "Són presents en col·lectius socials com les mestresses de casa, falles i parròquies", explica.
A banda d'explicacions sociològiques n'hi ha una altra que potser és la més important. És la xarxa de clients i el nombrós grapat de vots que aporta. "Hi ha casos que han transcendit i que demostren com s'han facilitat llocs de treball o s'ha concedit un contracte en una empresa".
"La gent que dec haver col·locat"
És el que Muñoz qualifica com el "repartiment de beneficis". Favors a canvi de lleialtat i vots. El president del PP de Castelló, Carlos Fabra, ho explicava en una conversa feta pública per la SER el 2009: "Perquè el que guanya les eleccions col·loca una infinitat de gent. I tota aquesta gent és un vot captiu. Suposa molt poder en un ajuntament, en una diputació. Jo no sé la quantitat de gent que dec haver col·locat en dotze anys, no ho sé. Però entre Penveta, Hospital, Institut de Promoció Ceràmica, Escola Taurina, la diputació, el port..., ni ho sé. Ximpleries... Mare que vol entrar al col·legi de la Consolació de Borriana... que és molt difícil... i aquesta senyora és un vot agraït".
Amb aquest "vot agraït" i amb el convençut, el PP valencià ha teixit una xarxa que té com a màxim objectiu que cadascun d'ells aconsegueixi vuit votants més. D'aquesta manera, el PP s'assegura l'1,2 milions de vots que atorguen la majoria absoluta al País Valencià.
